25 de desembre 1918

Nadal. Dimecres. — Arriba un moment, quan s’ha portat moltes hores el vestit de les festes i s’han dit les coses corresponents a la indumentària d’aquesta categoria, que l’engavanyament de tot plegat fatiga una mica. La combinació del pollastre rostit amb els xampanys del país no és realitzable en un cos humà normal. Els xampanys francesos —que anys enrere havia begut amb Josep Sagrera— han passat a la història, s’han dibolit. Els d’ací no valen res; els simplement potables tenen un regust de terra i una dolçor insuportable. Potser la terra d’ací és massa forta, terreja massa, per arribar a donar un vi tan lleuger i alat. La combinació dels productes de la confiteria i el vi dolç és embafadora per tota l’eternitat. Havent lleugerament sopat, vaig a dormir. Llegeixo Stendhal —que és sec i desintoxicant.

—————————-

Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.

Una resposta a “25 de desembre 1918”

  1. Helena Bonals escrigué:

    El que és embafador del Nadal per a mi és la xocolata i els “Bon Nadal”, de primer et fan il·lusió, al final ja no et diuen res!

    Aquest “embafadora per tota l’eternitat”, és una expressió sorneguera i admirable de llarga durada! La retinc sense esforç.

Fer un comentari