15 de novembre 1919

Els preparatius del viatge. El passaport estarà demà. L’ordinari em porta el paquet de jerseis i els diners per a l’abric i la maleta. A la tarda, anem, amb Alexandre Plana, a comprar-ho. La maleta és realment important.

El viatge a París es produirà demà passat.

 

—————————-

Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.

7 Respostes a “15 de novembre 1919”

  1. Helena Bonals escrigué:

    “Els pobres només podem ser individualistes”: a casa d’uns dels meus avis, que eren pobres, només s’aprenia que no es pot ser “bogal”, paraula que ara mateix no trobo en csp diccionari, erò que indicava que no es pot ser generós amb els altres, sinó que “primer jo, només jo i sempre jo” (com crec que consta en la novel•la “La tragèdia de cal Pere Llarg” (no puc posar cursives perquè tinc l’ordinador espatllat!).

    Sort de l’enllaç que ens poseu avui! Moltes gràcies per aquesta gran iniciativa, sembla que no pugui ser que s’ha acabat.

  2. Oriol escrigué:

    Fa molt bona cara el Senyor Pla en aquesta fotografia. L’hi devia agradar això de sortir a l’estranger. Aquí va començar doncs la seva aventura periodística, plena d’en certs i també d’errors monumentals.
    Bon viatge Josep!!
    Gràcies Ramon Torrents i Jordi Palou, ha estat un plaer poder compartir aquesta lectura des de Palafrugell mateix.
    Gràcies a tots els demés lectors pels encertats comentaris i gràcies especialment a l’Helena Bonals, que ha estat l’ànima d’aquest passeig literari.
    Per a mi quan vulgueu hi tornem!!
    Una abraçada a tots i totes!!
    Oriol Gich i Saladich

  3. Helena Bonals escrigué:

    Moltes gràcies, Oriol!

  4. Joan Maria Camprodon escrigué:

    He anat llegint “El Quadern Gris”, al principi en format de llibre convencional. Posteriorment, a causa d’una tendinitis que m’impedia agafar el llibre i mantenir-lo obert amb les dues mans, mirant per internet vaig trobar aquest blog amb l’obra d’en Pla. Potser sí l’hagués seguit al dia hi hauria escrit algun altre comentari, però entre el fet que el llegia fora de temps, i sobretot la certesa de no arribar a l’alçada dels comentaris de l’Helena Bonals, he optat per seguir aquell vell consell que diu que si les teves paraules no poden millorar allò que s’ha dit -o en aquest cas, escrit- és millor guardar silenci.
    Voldria felicitar els autors del blog per la iniciativa de publicar-lo, amb les interessantíssimes fotografies i enllaços que l’acompanyen, i agrair l’Helena per la constància en els seus comentaris.
    Castelló de la Plana, a primer de desembre del 2019.

  5. Helena Bonals escrigué:

    Joan Maria,
    Jo tampoc puc millorar amb paraules la il·lusió que m’ha fet el teu comentari! Sempre escrivint contra la paret, acaba que creus que el que fas no té sentit… Tampoc m’han publicat mai res, ni he guanyat mai cap premi, i si no fos que a molts escriptors de renom no els havien publicat mai res en vida, la veritat és que ja m’hauria desesperat. Mil gràcies.

  6. Joan Maria Camprodon escrigué:

    Doncs parodiant velles expressions, podria respondre que “les gràcies són totes teves” o millor, que no es mereixen.
    Que no t’han publicat res? Doncs mira el mateix Pla. Sempre amb les seves penes i estretors, passant fred i gana (i també fam), aprovant la dificilíssima carrera de dret sense la més mínima vocació per no disgustar els seus pares, i tot i així ell sabia que havia nascut per escriure, anava escrivint el quadern gris com una formigueta i se sabia envoltar de les persones més cultes de Barcelona.
    Ja ho saps: paciència, perseverança i perspectiva, com va dir aquell. Quan publiquis qualsevol cosa, et prometo que com a mínim tindràs un comprador.
    Joan.

  7. Helena Bonals escrigué:

    Un comprador i un defensor a ultrança, tindré en tu almenys! Ja t’avisaré si publico alguna cosa…

Fer un comentari