Ara que com aquell que diu ja acabo la carrera, penso que d’estudiant hauré estudiat ben poc. No he pas conegut les darreries de l’època clàssica dels estudiants ni les seves sòrdides cases de dispeses, perquè la família, per evitar la corrupció dels temps i que els esculls de la joventut ens fessin naufragar, es traslladà a un pis de Barcelona, on hem viscut fins ara pràcticament com fills de família, discrets i relativament ordenats. Si no he conegut, doncs, les dispeses, conec però els cafès amb billars i taules de set i mig.
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
Aquesta és l’entrada més curta fins ara! Potser té relació amb aquest “penso que d’estudiant hauré estudiat ben poc”. No hi ha res més a dir!
Ja voldria jo que la meva família es traslladés a viure amb mi. Que a Pla la família l’hi va posar fàcil és un fet. Jo em vaig passar la carrera cuidant-me d’un avi que, si es diu que Pla era un masclista, és que no el coneixien a ell. Però el meu anar contracorrent m’ha servit i em serveix de molt a la vida.