15 de juliol 1918

He estat uns quants dies sense escriure. Ha fet molta calor. Una calor rabiosa. (Aquest adjectiu, que em sembla que és d’Horaci, el trobo magnífic.) La calor rabiosa ha acabat amb la indefectible tempestat de trons i llamps i pedregada… sí, la pedregada justa per destruir la collita de les vinyes. Les delícies maternals de la naturalesa! Veure els llamps tan pròxims, fosforescents, morats, violacis, ensofrats de groc, carminats, darrere la densa cortina blanca, fantasmal, del calabruixó, és un espectacle que mai cap escenari no podrà vagament imitar —per més fastuós i enlluernador escenari que sigui. No hi haurà mai cap morena Salomé el perfil de la qual pugui comparar-se al zig-zag d’un llamp clavat a terra, ni cap vel de Salomé més fascinador que els vels —boirina blavenca, lleu, brodada— d’una pedregada.

Però la frescor ha estat de poca durada.

Aprofitant la mica de frescor deixada per la darrera tronada, he anat al mas. He passat un parell o tres d’hores mirant papers i regirant calaixos. He confirmat el que ja suposava: la poca afecció dels meus avantpassats per la lletra impresa. He trobat tres llibres vells: les Faules d’Isop en una edició amb gravats al boix, violents i grollers; la Gramàtica catalana de Ballot en l’edició de 1814 i uns exemplars dels Diàlegs de Lluís Vives.

He trobat també uns llibres de batxillerat i de carrera, del meu pare i de l’oncle Martí, i una quarantena de quilos de llibres d’anar a missa que foren propietat del senyor Esteve Casadevall. Res. Modèstia a part, és un fet que jo, a vint anys, he comprat més llibres per llegir que les deu o dotze darreres generacions de la meva família. No sé pas si aquest fet és gaire bon símptoma per a la bona i sensata marxa de la pròpia institució familiar. Potser té raó la tia Lluïsa quan, en veure’m arribar amb un «altre» llibre, no es pot estar de dir:

—Malaguanyats diners!…

—————————-

Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.

2 Respostes a “15 de juliol 1918”

  1. Fina escrigué:

    Moltes gràcies per aquest blog,
    Ho vaig llegint.

  2. Helena Bonals escrigué:

    Aquest “Malaguanyats diners!…” em recorda la meva àvia quan deia que totes les banderes independentistes s’haurien de cremar, ella que havia viscut la guerra civil. Malaguanyada és la persona que no llegeix.

    El meu pare també era d’una casa de pagès que només tenia un sol llibre, Gramàtica llatina, i ell va sortir un intel·lectual i escriptor. Dels tres fills que ha tingut, i un net, l’única que li segueix la veta soc jo. Jo no vull tenir fills perquè no podria suportar de veure que no són com jo. Allò de “sang de la meva sang” em deixa completament indiferent. Tinc la meva sensibilitat. Tampoc no podria suportar d’estar amb algú que no sigui com jo, en aquest sentit. La resta, literatura, que deia Pere Quart.

    Que la visió dels llamps sigui superior a l’art on hi surt Salomé, és defensar la realitat, en un contrapunt amb el que diu després, amb el fet de defensar els llibres.

Fer un comentari