Diumenge. — Llegeixo, amb Climent, el manual de pedagogia de John Dewey. «Tot això són puerilitats…», dic al meu amic. «Són puerilitats que de tota manera val més saber…», respon Climent.
Perdo una hora i mitja tractant d’articular quatre versos. Fracàs total. Aquests exercicis fan comprendre, però, com deu ésser de fàcil, per a les persones dotades de l’instint de la musiqueta fàcil dels versos, d’escriure’n ad libitum.
Aquesta cosa de l’Acadèmia Militar de les Drassanes, l’aprendre de caminar marcant el pas, el cerrojo i la recámara, el correaje i les cartucheras, em fa venir unes ganes de sopar impressionants. Després, quan arribo a la dispesa, resulta que no hi ha res. Sospito que hauria pogut arribar a ésser un excel·lent soldat si en el moment d’aprendre la instrucció hagués pogut menjar al Suís.
A la Rambla, parelles.
Veure un home madur i una noia jove és un espectacle suggestiu; una dona madura i un jove de la primera volada és un mal afer; dues persones joves de diferent sexe és un espectacle penible. La descripció d’un primer amor, per un escriptor no totalment cretinitzat pel lèxic del romanticisme de tercera mà i per les fórmules de la novel·la rosa, ha d’ésser un treball molt ingrat.
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
Sobre el que diu de l’home madur i la noia jove, tant com de la dona madura i el jove de la primera volada, és convencional. Sobre les parelles fetes de dues persones joves de diferent sexe, no n’és gens.
Sobre la poesia de Pla: el pitjor poema dels que enllaceu, el primer. Els altres no em semblen tan malament. Pla té un premi de poesia amb el seu nom, per alguna cosa deu ser.