Dijous. La vida de sempre. Treballo –més o menys. Vaig a la Universitat, a aprendre la instrucció militar –la recámara, el retaco, el cerrojo…, etc.– i a l’Ateneu. Llargues converses amb Joan Climent i Alexandre Plana. El primer és un catòlic respectuós amb els ateus. El segon és un ateu respectuós amb els catòlics. Climent, que coneix la seva gent, es refia dels ateus. Plana, que coneix la seva, es refia dels catòlics. L’agitació social continua molt tensa.

Salvador Eures, que viu una mica al marge de tot, una mica sorprès que el món sigui diferent del que diuen les seves llibretes, em convida a passar el dia de Carnaval al seu poble: al Vendrell.

.

He anat a l’enterrament d’un nen del professor Boix.

.

Amb el correu de la tarda ha marxat l’àvia Marieta. No s’ha pas hagut de posar dol per la mort de l’oncle Pepet. M’ha dit que fa més de trenta anys que en porta. Ha marxat amb el mocador al cap sobre els cabells blanquíssims i el cistell.