Les porteres de Barcelona no arriben a fer mai, quan parlen amb la gent, una cara indiferent: no saben dissimular. Per més llarga que sigui la seva permanència en l’ofici, conserven, com el primer dia, la curiositat de la xafarderia pintada a la cara.

.

Es podria sostenir que la matisació dels diaris es deu, més que a diferències de posició política, a diferències de la constitució orgànica de la clientela: hi ha diaris per a biliosos, per a hipocondríacs, per a neurastènics, per a eròtics…

.

De petits, de no anar a estudi, en dèiem fer rodó. Ara, de no anar a classe a la Universitat, en diem fer campana. És exactament igual. L’època infantil de la vida dura una pila d’anys. Aquesta ha estat una campana inoportuna. A la Universitat hi ha hagut Marsellesa i Segadors. M’he deixat perdre un espectacle.

.

En el curs de la meva divagació pels carrers he trobat un xicot de Palafrugell que canta de baríton.

–Calvet… –em diu en presentar-se–. ¿Que no recordes quan cantava a l’església?

És clar que ho recordo. Com si fos ara. Tracto que m’expliqui el camí que ha fet, però veig que no hi té pas gaire tirada. Com molts de Palafrugell desplaçats, sembla haver perdut el centre de gravetat.

–El cant és bonic… –em diu amb un aire d’home capficat–, però aquelles torrades…!

.

Biblioteca de l’Ateneu fins a les dues de la nit. Tomb de Rambla. Gran animació. Al pla de les Comèdies, el mercat eròtic és impressionant. Gran abundància de senyoretes del migdia de França, altes, grosses, majestuoses. Les anques passen, girant, com esferes que roden en virtut d’un moviment mecànic. La concentració cosmopolita és espessa. Faccions tocades per l’avidesa –per una duresa trista o per la simulació d’una joia falsa. A la Boqueria hi ha els carros de verdura –les cols molsudes, tocades de petites gotes d’aigua, els bròquils rosats. Pels carrers transversals comencen a passar els obrers amb el portaviandes a la mà; al coll, el mocador de seda blanca.