Ateneu, de quatre a set de la tarda.

Com que no tinc res a enviar a la germana de Roldós, faig un article dedicat a la seva memòria, per al «Baix Empordà», que envio a Linares. Tot escrivint constato la meva absoluta impossibilitat per a recordar el seu nom de pila. Roldós, bé.¹ Del seu nom de pila, no en tinc la menor idea. Potser no l’he sabut mai, potser l’he oblidat definitivament. Curiosa la tendència a l’obscuriment que tenim tots plegats. Roldós em sembla especialment assenyalat en aquest sentit. Moltes persones que l’han conegut i que llegiran el meu petit article hauran de fer un esforç per recordar, per fixar, la imatge incerta i trèmula que en la seva memòria ha esdevingut. Potser la inquietud, el sofriment de Roldós, no era sinó de tornar com més aviat millor a l’obscuritat absoluta, a la pau eterna.

Sortint, a la porta de la casa, trobo Josep Codolà, company de carrera. Pugem, plegats, Passeig de Gràcia amunt. Malgrat la seva joventut, Codolà demostra conèixer les intrigues i intriguetes de la política local. Intenta explicar-me-les, però haig de fer un esforç per a parar esment. De tota manera, no deu aconseguir-ho gaire, perquè observo, a mesura que anem pujant, que el meu amic agafa un aire resignat volent dir: aquest xicot no farà res, el seu avenir és molt petit… Després, a la segona o a la tercera cantonada, s’acomiada –deu haver trobat que no valia la pena de perdre més el temps.

1. Com vam veure ahir en un enllaç,  les referències a Roldós són abundants (40, es presenten de tres en tres, de la més moderna a la més antiga), però sempre limitades al sol cognom. — n. ed. bloQG [↩]