A Mercè Figueres, 15 XI 1936 (24)

24

Barcelona, diumenge 15 de novembre de 1936

Estimada amiga:

Vaig rebre la vostra carta ahir al vespre, que teníem l’Usall a sopar; li vaig llegir el paràgraf que fa referència a ell i en Cruells ¡i com el van emocionar aquelles paraules vostres! Les llegiré també a en Cruells; pobres xicots i pobre de mi, ningú no ens diu ni ase ni bèstia als nois nacionalistes de l’Escola de Guerra. Trobem sovint un ambient hostil dins la pròpia família d’origen, un ambient més hostil al carrer —dominat per la FAI—. Aquells ens tenen per rojos o per ximples, aquests per reaccionaris. El pitjor dels suplicis és quan pel carrer ens detura un proletario que, veient-nos amb l’uniforme de l’Escola de Guerra, se’ns posa a parlar campechanamente d’exterminar capellans i burgesos.

Ens cal beure glops molt agres entre la incomprensió i fins la burla dels uns, la malfiança dels altres. Ningú no ens diu un mot cordial, un mot de pàtria i honor, que són els únics sentiments que poden dur una persona decent a la guerra ja que sense ells la guerra seria un crim. Nosaltres sabem el que defensem però ens cal cloure els ulls sobre allò que els altres es pensen que volem defensar; per això sap tant de greu que s’hagin passat a l’altra banda tants de xicots que haurien hagut d’estar al nostre costat. ¡Quin error garrafal! Passant-se als altres no han fet més que afeblir-nos i, per tant, reforçar la FAI. Quanta confusió, Déu meu; tot plegat és com un d’aquells mals somnis en què un voldria cridar i no pot. Per això reconforta tant una carta com la vostra, plena d’afecte i comprensió; la carta d’algú que sap que volem ser soldats i no bandits, lluitar per amor de la pàtria catalana i no per odi a ningú. Si a l’Escola de Guerra, en comptes de «la orden del día», ens llegissin cada matí les vostres cartes ¡com es faria ràpidament un ambient patriòtic! Fins els més acèrrims de la FAI tenen dins seu en potència un soldat digne; entre els xicots anarquistes, que a l’Escola de Guerra també n’hi ha alguns, n’hi ha en efecte d’excel·lents però ¿qui els parla d’honor i de pàtria? Ningú.