Magí escrigué:9 març 2008 a les 10.18 Enhorabona a tots els que heu duit endavant aquesta iniciativa!!!
Tenc les obres completes d’en Josep Pla, però encara no havia llegit “El quadern gris” per manca de temps. Els seus escrits sobre viatges sempre precedeixen els meus viatges.
Ara ni hi ha excuses: toca llegir El quadern gris.
“Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna persona curiosa i desenfeinada”.
Las vueltas que da la vida. Alguna persona curiosa y desocupada. Miles de personas curiosas y desocupadas, de todas las edades y de cualquier parte del mundo, como realidad actual. Parece que a uno le llega esa vibración de entusiasmo que a Pla lo habría atosigado si hubiera conocido que, gracias al impulso de las tecnologías, se produciría la conversión de alguna persona curiosa en miles de personas curiosas con su mirada clavada en aquellas letras, estas letras, a cualquier hora del día y de la noche.
Jesús Cardona escrigué:9 març 2008 a les 15.08 Molt i molt bé, moltes felicitats. D’aquí 90 anys es seguirà llegint Pla. Ara bé, en quin format? Tan se val!
Un beletrista escrigué:9 març 2008 a les 15.18 “Veure la pell del meu pare regalimant de verd em produí una sorpresa tan gran que vaig esclafir una rialla nerviosa i incontenible.”
Afegiu una altra etiqueta a l’entrada: “Felicitat”?
Quin plaer, la lectura. Gràcies.
Moltes felicitats!
Jaume de Sta.3eta escrigué:9 març 2008 a les 15.55 Estic realment expectant..!! Això serà una especie de droga tot esperant dies, podem dir “assenyalats” ja no pel que pot dir en Josep Pla, sinó el que més aconseguir ha estat en la meva opinió: la possibilitat de fer comentaris al respecte i “els antònims” a aquests mateixos.
Maria Antònia Espasa escrigué:9 març 2008 a les 20.30 Moltes gràcies, Antonio. I un altre cop felicitar els responsables d’aquesta iniciativa. ( I no “als” responsables com he escrit, per error, en l’anterior missatge.)
Sembla que se li dona be, però voldria aconsellar-li que procuri posar alguns enllaços, que no deixi de contestar als comentaris i que no s’extengui tant, ja se sap que avui en dia la gent fuig dels textes llargs.
jo, que de seguida de néixer vaig anar a parar a una caseta del carrer Indústria de Vic, he sentit explicar per casa que a la meva germana -un any i mig més gran que un servidor- la passaven a casa dels veïns, de balcó a balcó. Cla que a sota no hi havia pou! Però davant de casa nostra hi havia l’escorxador municipal i m’imagino que els primers crits que vaig sentir foren els dels porcs degollats. Jo també vinc de família pagesa per totes quatre bandes i la passada per Vic va ser un parèntesi que va durar encara no dos anys…sento que -tot i la distància- tenim coses en comú. El meu paisatge, però, és el del Lluçanès: el cim del castell de Lluçà presidint, el Pirineu, Montserrat i el Montseny als horitzons llunyans i camps i boscos i teulades per tot.
elveidedalt escrigué:10 març 2008 a les 0.53 Una gran i interessant iniciativa aquesta de fer un blog del El quadern gri i lliurar-lo a píndoles diàries. Em sembla que me les prendré!
Conistorsis escrigué:10 març 2008 a les 15.49 Excelente idea y excelente presentación, pero, ay, uno no sabe catalán. Lástima que los castellanosparlantes no podamos seguir la bella escritura de Josep Pla en este lugar
NEL escrigué:11 març 2008 a les 13.24 Amigo lee en catalan y de esta forma lo iras aprendiendo. En realidad (PIENSO YO) lo mejor es leer siempre en lengua original. Un abrazo de un hermano en la admiracion de lo bello.
Flacoloco escrigué:14 març 2008 a les 1.00 Quina idea, descobrir a Pla amb aquestes petites píndoles!
Tant de bo pugueu fer el mateix amb altres obres i autors. Per molts se’ns acabarien les excuses per no llegir.
Felicitats!
Joan escrigué:14 març 2008 a les 20.07 Tinc El quadern gris en llibre. Però la lletra és tan petita que tot i tenir 26 anys em feia mandra llegir-lo.
Gràcies a la vostra gran idea heu aconseguit que llegeixi aquest text d’una forma molt més amena i distreta.
A més el fet d’anar-lo llegint tal i com ell l’escrivia, de mica en mica, l’hi dóna un encant afegit.
Simple però alhora GRAN idea la que heu tingut.
Moltíssimes, moltíssimes gràcies. No pareu.
Aquesta entrada fou escrita el diumenge 9 març 2008 a les 0:00 i desada a . Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0.
Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.
Gràcies.
Tenc les obres completes d’en Josep Pla, però encara no havia llegit “El quadern gris” per manca de temps. Els seus escrits sobre viatges sempre precedeixen els meus viatges.
Ara ni hi ha excuses: toca llegir El quadern gris.
“Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna persona curiosa i desenfeinada”.
Las vueltas que da la vida. Alguna persona curiosa y desocupada. Miles de personas curiosas y desocupadas, de todas las edades y de cualquier parte del mundo, como realidad actual. Parece que a uno le llega esa vibración de entusiasmo que a Pla lo habría atosigado si hubiera conocido que, gracias al impulso de las tecnologías, se produciría la conversión de alguna persona curiosa en miles de personas curiosas con su mirada clavada en aquellas letras, estas letras, a cualquier hora del día y de la noche.
Afegiu una altra etiqueta a l’entrada: “Felicitat”?
Quin plaer, la lectura. Gràcies.
Moltes felicitats!
Enhorabuena
Però jo em pregunto: quins models va seguir? quins autors el van influir? com és que va decidir encapçalar l’Obra Completa amb un diari?
Espero que algun erudit ens ho expliqui. Gràcies.
Com a palafrugellenca, és vergonyós que encara no hagués llegit El Quadern Gris. Ara ja ningú té excusa per posar-s’hi!
Voldria saber en què consisteix el joc bli-ble. Algú en sap alguna cosa?
Gràcies
Voldria felicitar-lo pel seu nou blog.
Sembla que se li dona be, però voldria aconsellar-li que procuri posar alguns enllaços, que no deixi de contestar als comentaris i que no s’extengui tant, ja se sap que avui en dia la gent fuig dels textes llargs.
jo, que de seguida de néixer vaig anar a parar a una caseta del carrer Indústria de Vic, he sentit explicar per casa que a la meva germana -un any i mig més gran que un servidor- la passaven a casa dels veïns, de balcó a balcó. Cla que a sota no hi havia pou! Però davant de casa nostra hi havia l’escorxador municipal i m’imagino que els primers crits que vaig sentir foren els dels porcs degollats. Jo també vinc de família pagesa per totes quatre bandes i la passada per Vic va ser un parèntesi que va durar encara no dos anys…sento que -tot i la distància- tenim coses en comú. El meu paisatge, però, és el del Lluçanès: el cim del castell de Lluçà presidint, el Pirineu, Montserrat i el Montseny als horitzons llunyans i camps i boscos i teulades per tot.
En Pla, fa 90 anys ni tan sols s’ho hagués imaginat, això de l’internet i la blogosfera! crec que hagués flipat per un tubo.
A més, molt ben presentat!
Tant de bo pugueu fer el mateix amb altres obres i autors. Per molts se’ns acabarien les excuses per no llegir.
Felicitats!
Gràcies a la vostra gran idea heu aconseguit que llegeixi aquest text d’una forma molt més amena i distreta.
A més el fet d’anar-lo llegint tal i com ell l’escrivia, de mica en mica, l’hi dóna un encant afegit.
Simple però alhora GRAN idea la que heu tingut.
Moltíssimes, moltíssimes gràcies. No pareu.