[VIII.11] Miscel·lània – [VIII.12] Tenim un matalàs

[29 de gener de 1939]

[VIII.11]  Miscel·lània

Les notícies i els rumors que han corregut durant el matí per Can Perxers han alçat poc o molt els ànims. Però la revifalla no ha durat gaire. Els qui han reflexionat, troben que les confiances dels optimistes oficials són, no solament infonamentades, sinó absurdes. Hom pensa que l’única línia que deturarà els franquistes serà la línia de la frontera.

Alguns diputats i escriptors esperen amb interès, i àdhuc amb ànsia, les gestions fetes a Figueres per a obtenir els passaports. De bon matí se n’hi han anat Pau Vila per a gestionar els passaports dels intel·lectuals, i Sanahuja, funcionari del Parlament, per a gestionar els d’alguns diputats. No han tornat encara ni l’un ni l’altre. Acumulació de feina a les oficines del govern de la República? Dificultats posades a l’expedició de passaports? Tancament de la frontera? Nou bombardeig de Figueres? L’única cosa certa és que per ésser diumenge el consolat francès no visa els passaports. Hi ha qui es plany de l’escrupolós respecte al descans dominical en aquestes circumstàncies tràgiques.

Avui a Can Perxers s’ha escurçat la ració alimentària. No hi ha hagut el bol de llet per esmorzar, i cada un dels dos menjars ha estat d’un sol plat. Tot fa creure que demà la ració serà encara més curta. Però quan una porta es tanca, se n’obre una altra. Un amic, funcionari de la Generalitat, ve oportunament a comunicar-me que els funcionaris –jo també en sóc– tenim dret a anar a recollir a Agullana tot un pa, mitjançant la presentació d’un tiquet que ell em facilita, i s’ofereix a acompanyar-me al forn on es fa el repartiment. La meva muller i jo anem a recollir el pa providencial.

Quan tornem tots dos al mas, ja fosqueja. Tot caminant per la carretera veiem que d’un automòbil aturat davant nostre baixa un home que s’endinsa per un barranc i es perd de vista mentre el cotxe reprèn la marxa. Uns cinquanta passos més enllà un altre automòbil repeteix la mateixa maniobra, i un altre home entra pel barranc. Comprenem de què es tracta: gent que tira al dret per passar la frontera.

[VIII.12]  Tenim un matalàs

Aquesta nit ja dormirem amb més comoditat: millor dit, dormirem ajaguts.

L’amic Ignasi Mallol, el pintor, que se n’ha anat amb Josep M. Capdevila, passant també pel dret, m’ha fet cessió del matalàs que ell usdefruitava a Can Perxers. Després de dos dies de dormir o intentar dormir asseguts, podrem ajaure el nostre cos cansat. Però els quatre de la meva família no arribem a tenir el matalàs sencer, perquè en cedim un extrem a la muller i la petita néta de Solé i Pla.

Ens sembla una delícia això de dormir, baldament sigui vestits, damunt un matalàs posat a terra. A la cambra fredíssima que ens serveix de dormitori hi ha dipositats un munt de retaules medievals, amb sants de fesomia ingènua. A fora venteja, llampega, trona i plou. Enmig del temporal sonen de tant en tant trets de fusell: els carrabiners que tiren contra les ombres que s’esmunyen cap a la ratlla de França. Aviat ens adormim, i la dormida serà llarga. Els sants dels retaules ens vetllen el son.