21 de març de 1919


Inici de la primavera. Biblioteca. Tot traduint Renard penso que és més important dominar un ofici qualsevol que posseir una curiositat dilatada, vastíssima. La curiositat es pot improvisar; un ofici, no. La curiositat és superficialment agradable, però deixa una certa buidor amarga per dintre. Un ofici és monòton i pesat, però té moments d’una voluptuositat fascinadora que compensa la monotonia.

.

Un home equilibrat deu ésser aquell que mirat d’un cantó presenta unes qualitats i, mirat del cantó oposat, uns defectes.

.

De tots els anuncis que he vist a Barcelona –i n’hi ha de bonics– el que per la seva vaguetat m’ha impressionat més és aquest: «Primeras Comunionesde 6 a 8». Un altre anunci magnífic: «El Considerado». Quin perfum que té de barcelonisme!

.

En el «Journal d’un poète» d’Alfred de Vigny, hi ha una frase en cursiva. Aquesta: L’espérance est la plus grande de nos folies. És una frase d’una aparença terrible i que, malgrat tot, potser és plausible i molt posada al nivell de la vida. Si hom pot arribar a viure al marge del que Vigny anomena la més gran follia, qualsevol cosa d’agradable que us pervingui, per més petita que sigui, us enlluernarà de felicitat. Als qui, per contra, viuen en les al·lucinacions de l’esperança, tot el que els arribi, per més fascinador que sigui, els semblarà una poca cosa, una miserable petitesa ridícula. Viure en l’esperança és viure en el desencant continuat i sense remei.

8 Respostes a “21 de març de 1919”

  1. Florenci Salesas escrigué:

    Amb l’ofici que escull en Pla, d’un tret mata dos pardals: el de quedar bé amb la seva afirmació (tota la vida obsedit amb un únic ofici, perfeccionant-lo, agafant experiència, professionalitat o com en vulgueu dir), i el d’aconseguir burlar l’esclavatge d’estar tancat dins una única cabina, sense vistes al món exterior, i ha pogut satisfer la seva curiositat sobre l’home i el seu món a base de bé. És més, per ofici era la seva obligació! Mantenir la curiositat a l’alçada de les exigències que pateix l’escriptor inventarista és dur. Quan els altres fan la becaina, ell ha de tenir l’antena posada, per observar com aquells ronquen.

    Sembla, per tant, una opció fàcil i llaminera. No ho crec pas. En aquestes feines hi ha moments que t’ho passes com un lladre (només faltaria) però porta una corrua de mals de caps impensables, començant per convèncer els pares. A partir d’aquí, cal tenir molts nassos, molta força, molta resistència, molt de talent, molta barra, o fer totes les combinacions que calgui. I no esperar res a canvi, com diria Mr. Vigny, és clar.

    Per cert, bona primavera.

  2. Antoni escrigué:

    “Tot traduint Renard…”
    La traducció de “L’écornifleur” (El tastaolletes) que diu Pla que va fent de mica en mica a la biblioteca de l’Ateneu, qui sap si la va acabar i es va publicar. Jo he buscat i només he trobat que va donar-la a Alexandre Plana. Què se n’ha fet del manuscrit? S’ha perdut? Es conserva i Pla va dir que no es publiqués? No ho sé…

  3. Helena Bonals escrigué:

    La curiositat és la flor, l’ofici el fruit. El millor és que l’ofici i la curiositat coincideixin. Un home equilibrat, ampliant el que diu Pla, és aquell en el qual les seves qualitats són alhora els seus defectes, i n’és conscient. Tenir temperament artístic pot arribar a ser un problema! No tenir esperança, per Pla, estaria relacionat amb el seu motiu: si va malament, és normal, si va bé, “propina”. Però he llegit algun cop que abandonar qualsevol esperança és l’infern, i, també, que “seguim esperant, fins i tot quan desesperem”.

  4. Maria Rosa escrigué:

    Això de l’esperança, de la conveniència no tenir-ne que diu A. de Vigny, està bé com a teoria: per defugir les frustracions, que massa sovint ens paralitzen. Malgrat tot, la contrapartida és l’aprenentatge. Em vénen al cap aquells versos de Machado: “…caminante no hay camino se hace camino al andar…”
    La vida, sense un mínim d’espectatives, seria com… Mmmm!.. com un mirall sense llum.

    Bona primavera,

    PD: Ja convindria una mica de pluja (jo, si més no, l’ESPERO)

  5. Florenci Salesas escrigué:

    Antoni: no hi havia pensat amb el títol del llibre. Segur que el fet d’estar tan ficat a dins(traduir ho té això) ha d’haver influit, per força, en Pla, avui.

    No vull raspatllar perquè sí (si entrem en l’”oi, que maco tot el que dius”constant, tampoc es va enlloc), però m’agraden molt les reflexions de la l’Helena i la Maria Rosa avui: complementen el text d’en Pla i també entre elles, com un guà.

    Dona gust. Gràcies.

  6. Helena Bonals escrigué:

    Té molta raó el Florenci, pel que fa a la Maria Rosa. No només té idees sinó que s’expressa bé.

  7. eusebi escrigué:

    Durant anys, la divagació era el principal quefer, i al capdavall m´amargava, com diu el nostre Pla. També vaig arribar a posseir un ofici de satisfaccions escadusseres, amb la qual cosa vull dir que no és tant comparat amb la divagació amarga primera. Això sí, l´esperança que sento, en general, és escassa, amb què la frustració amaina. EM

  8. Jaume Martí escrigué:

    El Quadern gris ja és hstòria, almnys aquest, però els comentaris, tants i tan bons, demanarien contunuïtat, projecció.

Fer un comentari