A Màrius Torres, 13 XI 1938 (de la Nuri) (151)

151

(Carta de la Nuri)

 

Barcelona, 13 de novembre de 1938

 

Estimat Màrius:

La Nuri petita se n’havia anat a Berga el dilluns i en Joan al front el dimarts i de cop i volta jo m’havia trobat tota sola i així m’estava, tan moixa i tan trista com puguis imaginar. La matinada de diumenge passat em desperta de sobte el timbre; d’un bot salto del llit i obro la porta del cancell: ¡en Joan! En Joan carregat com un ruc, rebentat i amb els peus nafrats de tant rodar d’aquí d’allà però tot alegre de tornar a ser a casa. I a casa el tinc per un mes i mig! Enmig de l’alegria de tornar a estar plegats, aquella tarda vaig rebre la teva carta. T’agraeixo molt que m’haguessis escrit per fer-me companyia.

Intentaré de fer un esforç per dir-te el que penso dels teus tannkas. Són tan lírics, tan subjectius, que cada un d’ells demana el seu estat d’esperit, el seu àmbit; bé, això passa amb tota mena de poesia però l’altra et va suggestionant, crea en el lector l’ambient que cal per sentir-la. Els tannkas no; si un tannkas, un bon tannkas, et troba en el seu moment et semblarà molt bell i li sabràs agrair que hagi vingut «amb ales de papallona», com dius tu; que hagi vingut tan lleument. Passen de puntetes, no insisteixen, no fan nosa; és com si no tinguessin cos. Aquesta lleugeresa dels tannkas m’agrada sobretot quan expressen per contrast una idea greu (greu és —naturalment— el contrari de lleu); sinó, s’assemblen massa a les papallones i les papallones no m’han agradat mai.

En els teus hi ha imatges i idees vives, tant més intenses com més breus, «plenes de Màrius», de l’única originalitat que val: aquella que ve sense forçar-la, aquella que no tem els tòpics perquè porta en si mateixa la saba que ho renova tot.

Estic esfereïda d’haver assegurat tantes coses; cada dia em fan més por les afirmacions categòriques. Te les hauria volgut dir d’una manera tan lleu com els teus tannkas.

Lorelei suggestiona; potser hi ajuda la seva mateixa incoherència, que fa que la seva sola unitat interior sigui el ritme. Una poesia així és la més bella de les músiques.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>