27 de març de 1919

Continua la paralització, però la vaga va de baixa. Veig que les barberies han obert. Entro a la del carrer de Mallorca, tocant a Rambla de Catalunya. És plena de gent absolutament silenciosa. Tothom es manté mut i a l’expectativa. Quan entra algú, tothom es gira i mira qui és. El desplegament de força és imponent. Al carrer s’inicia l’apoteosi dels triomfadors. Els del sometent són molt sol·licitats a tot arreu.

.

Estudis Normals.

Després de la lliçó de Gramàtica Catalana, Pompeu Fabra em presenta a Joan Crexells: un xicot molt alt i prim, amb uns vidres muntats a l’aire, lligats amb un cordonet. Veig que aquest xicot, per mica mica d’ocasió que tingui, es posa a riure.

Lliçó d’Història per Ferran Valls i Taberner. Gran interès. Després de cinc anys d’Universitat havia perdut
totalment la noció de la possibilitat que pogués existir una classe agradable i profitosa. El professor Valls, que és un home alt, pàl·lid i fort, té una mica de premiositat en el parlar que augmenta l’interès de tot el que diu. Els homes fluents i xerraires m’enerven.

.

Plena primavera. Nits delicioses, estrellades, d’una suavitat exquisida. La sensualitat que empeny sempre –i que augmenta a mesura que tot es fa més inassequible. El petit vent humit, que passa sobre la pell com una carícia.

11 Respostes a “27 de març de 1919”

  1. Antoni escrigué:

    El primer quadern gris:

    A la clase de Gramatica catalana, Joan Creixells em presenta a Pompeu Fabra. Es molt simpatic, va molt ben afeitat (sembla un anglès) i sembla parlar amb un punt d’ironia. Te cara de bona persona i explica amb una claretat que jo no l’havia pogut veure en ningú, abans de sentir-lo a ell.

  2. Florenci Salesas escrigué:

    Quina discrepància més estranya, Antoni. La descripció d’en Fabra, però, em sona d’haver-la vist a algun altre lloc més tard; potser no amb aquestes paraules exactes, però no em ve de nou. Potser són figuracions, però és inquietant: personatges que es presenten els uns als altres d’una manera intercanviable. Seran coses de la 4ª dimensió…

    Què passa amb els anys acabats en 9, a Barcelona?: 1909, Setmana tràgica; 1919, aquestes revoltes; 1929, el Crack (i l’Exposició, com a contrapunt); 1939, entren els nacionals… i ara la crisi i tot el que passa. Si filem prim, però, la observació té trampa per incompleta —la vaga dels tramvies (1951) per exemple, en queda al marge del 9—, i no sé que hauria sortit si ens escarrasséssim a fer quadrar altres traumes històrics amb altres números, seguint aquesta principi esotèric. A més, als altres 9 del segle els hauríem de forçar, i discutir més quina seria la convulsió estelar. Amb tot, el 9 déu n’hi do, oi?

    Per cert, si les barberies tornen a obrir, hi anirem, que ja toca.

    Bon dia.

  3. Antoni escrigué:

    Molt bona, Florenci, i divertida i inquietant aquesta teva teoria dels anys acabats en 9!
    Sobre això de Fabra-Crexells o Crexells-Fabra tinc una sospita, que ara no tinc temps de desenvolupar, haig d’anar a treballar… entro a les 8 i surto a les 3, quan torni ja m’explicaré. Només avanço que té relació amb la censura…
    Bon dia!

  4. Helena Bonals escrigué:

    “La sensualitat que empeny sempre –i que augmenta a mesura que tot es fa més inassequible”: com si pel fet de ser gran, hom no pugui desitjar el mateix que un jove! De fet, més encara.

    La “premiositat en el parlar” del professor Valls es correspondria amb la manera sintètica d’escriure de Pla. Però a mi els homes “fluents i xerraires” no m’enerven pas, són coses diferents.

  5. Pedro escrigué:

    La barberia esmentada podria ser la “Montcada”, els anys seixanta encara existia, anàvem amb el meu avi a què ens tallessin els cabells… ja m’hauria agradat tenir aquests professors.

  6. Antoni escrigué:

    La meva teoria, si vaig errat rectificaré, és que Pla a causa de la censura franquista va haver de capgirar els protagonistes del text. Una cosa és que Crexells li presenti Pompeu Fabra i una altra molt diferent és que Pompeu Fabra li presenti Joan Crexells. En el primer cas tot el protagonisme recau en el Mestre Fabra, tota una figura gegantina de la Catalunya republicana i que el franquisme odiava a mort. En el segon cas, el protagonista, Crexells, “un xicot” diu Pla, era i és gairebé un desconegut comparat amb Pompeu Fabra i per tant devia deixar indiferents els censors de l’època.

  7. Ferri escrigué:

    Florenci, als altres anys acabat en 9 del segle les revolucions s’escampen més enllà de Barcelona, on a partir del 1939 no hi ha gran cosa a pelar-hi: 1949 (Xina), 1959 (Cuba), 1969 (Líbia), 1979 (Nicaragua, Iran), 1989 (caiguda del mur de Berlín i tot el que va venir al darrere)…

  8. Florenci Salesas escrigué:

    La teva teoria Antoni, a mi em sembla més que plausible. I tant!

    Gràcies pel complement, Ferri. Passa que si hagués volgut escampar-me pel món, el comentari encara hauria estat més abusiu i he preferit no sortir massa de la ciutat. Amb tot, ja que hi som, n’esmentaré dues de ben grosses, tot i que me n’he anat força enrere, això sí:

    -La internacional: La Revolució Francesa s’acaba el 1789, data normalment usada per a determinar el inici de la Edat Moderna.

    -La local: August refunda Barcino l’any 19 a. C.

    Sí que és curiós això del 9, oi? Si no fos perquè no hi crec gens en coses d’aquestes, ja hauria anat a cal tarotista.

  9. Maria Rosa escrigué:

    “té una mica de premiositat en el parlar que augmenta l’interès de tot el que diu. Els homes fluents i xerraires m’enerven.”

    Prefereixo els homes fluents, no tan els xerraires (la diferència està en la substància del què es diu). Recordo una frase del meu pare, que sense agafar-la al peu de la lletra, pot resultar il·lustrativa: “només xerren els borratxos”.
    Quan més va, més convençuda n’estic!

    Bon cap de setmana,

  10. Pere escrigué:

    Unes notes : una, sobre els anys “9″ i l’altra sobre els “homes fluents” i els “homes xerraires”.

    http://www.avui.cat/article/opinio/57179/lefecte.html
    http://www.minimalia.net/frase.asp?id=1794

  11. Maria Rosa escrigué:

    Gràcies, Pere, per aportar llum amb l’enllaç de minimàlia!

Fer un comentari