18 de juliol de 1918

Cap al tard, he anat al mas. A l’era batien amb les eugues. El sol ha torrat la gent. Sobre aquest color, que torna fantasmal el blanc dels ulls, la pols, el boll i la suor els han posat com una crosta de color d’argila, que esdevé d’un color d’ala de mosca a mesura que la llum de la tarda es va afeblint. Els animals, enllustrats per la suor, tenen una bromera blanca a la boca. Després de descollar, la gent s’asseu a terra, rendida.

Retorn dins un crepuscle d’una lluminositat blanca, lleugerament tocat de rosa, amb el blau pur, profund, estèril, de l’arcada del cel.

.
Davant de la terrassa del cafè passa una noia molt jove, amb aquella cosa torbadora, cenyida i impenetrable de les formes adolescents, les faldilles curtes, com una campaneta, sobre la polpa turgent, l’anca, la cuixa i les cames plenes. Un home assegut a la taula del costat em pica l’ullet.

Si ho recordo bé, tenia els cabells del front una mica en desordre i els ulls grans, parats, una mica enfonsats –tocats per un desdibuixament flotant, que la rosada galta immediata il·luminava de carmí lleugerament.

La noia ha passat i només ha quedat, penjada a l’aire, la sinistra guinyada del meu veí de cafè.

.

Si la nostra ànima és la nostra capacitat d’il·lusió –les nostres il·lusions–, deu ésser per això que hi ha tanta gent que tenim ànima de càntir.

.

Entre els qui no tenen mai un no i els qui no diuen mai que sí, no sabria pas qui triar. Són les dues màximes creacions de l’energumenisme espontani del país.

.

Ciset Vilà, un marxant de boscos, fill, com el general Savalls, de la Pera, sol explicar que General Savallsquan aquest general corria pel país fent la segona guerra carlista es presentà un dia al seu poble natal, muntat en el seu cèlebre cavall blanc que figura a les litografies, rodejat dels principals personatges de la seva partida. La mare del general, que vivia pobrament a la Pera, en sentir el galop de les cavalleries, tragué el cap per la finestra i, passat el primer moment d’esglai i de sorpresa que la presència del seu fill li produí, reaccionà d’una manera indignada i viva.

–Ets tu, perdulari? –cridà mirant-se’l amb menyspreu. Ja la pujarem dreta, la paret! ¿No et dónes vergonya de fer parlar tant de tu? Tenim totes les terres ermes… Vés corrent d’una banda a l’altra, perdut, vés fent guerres i bestieses…

Savalls deixà que la vella pagesa irascible, vociferant en el marc de la finestra, s’esbravés, sense baixar del cavall, amb una rialleta.

–Pareu la falda, mare! –digué quan li semblà que l’envestida afluixava una mica.

–Estàs prou d’orgues, berçaeugues… !

–Pareu la falda, us dic! –cridà el general amb una lluminosa cara d’animal enriolat i satisfet.

I mentre li repetia la comminació llançà un grapat d’unces d’or pel buit del marc de la finestra.

La silueta de la vella desaparegué una estona: el temps de collir les unces escampades per terra. Després, en reaparèixer, digué amb una veu notòriament canviada, la cara endolcida:

–Entra! Berenarem una mica… Feia tant de temps que no ens havíem vist! La llonganissa, aquest any, és de primera.

El general baixà del cavall i mare i fill s’abraçaren tendrament. No solament berenà, sinó que sopà i dormí a la casa paterna. En realitat hi estigué tot el temps compatible amb la seva seguretat personal. La satisfacció de la mare durà tot aquest temps i una mica més –fins que duraren les unces de la guerra.

5 Respostes a “18 de juliol de 1918”

  1. Anna Ramos escrigué:

    Bona nit Josep,
    Caram avui m’he quedat bocabadada de tots els mots que m’has ensenyat.
    Mira, no tinc ni idea del que vol dir ” que esdevé d’un color d’ala de mosca ” realment, no se si ja existia aquest mot o tu n’ets el creador!! M’has fet venir moltes ganes de riure per la teva comparació, suposo que aquestes hores de la nit ja no tinc les neurones massa clares.
    Preciosa la teva frase “ànima de càntir”, és teva? o potser la vas enregistrar d’altres magnífics poetes!
    M’encanta l’escena que m’has explicat, el treball molt dur de la terra, d’un dia d’estiu on la llum de la tarda pinta de colors torrats i càlids l’aquarel.la de les acaballes del dia on tot comença a anar a mig gas, per esperar l’entrada de la nit i poder anar a descansar.
    Tant sols, l’únic batec d’un home potser enamorat que queda encegat per la vellesa de la joventut i que el fa traspuar d’amor i de deler; l’última pinzellada plena d’energia que es passeja per aquesta aquarel.la i que li dóna l’últim bri de delit del dia i que acompanya aquesta màgnifica posta de sol.

  2. Antoni escrigué:

    Sí, Anna, sí; tens tota la raó quan dius que has quedat bocabadada de la quantitat de paraules que surten avui. Ja tenia raó el professor Joan Coromines quan deia que calia reivindicar l’obra de Josep Pla!
    Jo faig una llista dels mots que m’han impressionat:
    batien (del verb batre) que ja ens destaquen els de Xarxa de Mots, gràcies, eh!
    Descollar: collar o descollar (posar o treure els guarniments als cavalls, mules, bous, etc.)
    Una mica d’erotisme amb la noia que passa per davant del cafè i la picada d’ullet del veí de taula. Molt bé!
    T’haig de dir Anna, que jo tenia un professor a l’escola, que quan un alumne el feia enfadar deia cridant: “ànima de cantir! tros de quòniam!”
    I del fet anecdòtic del general Savalls em quedo amb el mot, que no he trobat en cap diccionari, “berçaeugues”.

  3. Ramon Torrents escrigué:

    Un comentari als vostres, Anna i Antoni.
    Per mi, Pla és una delícia quasi sempre. De vegades sembla una mica que va a allargar, a donar voltes i més voltes per mirar d’omplir l’article que haurà d’enviar al diari o a la revista –i, en el cas dels llibres, a complir amb l’editor, que li demana un mínim de tantes pàgines per volum.
    Com a retratista, adjectivador, observador, és excepcional. La persona que s’hi endevina, això ja és més complex, imatge doble o triple… Ara: una cosa en què arriba dalt de tot és el maneig de la llengua, la riquesa prodigiosa i rarament afectada que permet (almenys a mi) de llegir-lo incansablement. Per mi és un cas únic. I potser, altres coses a part, és per això que no agrada a algunes persones, probablement persones que no sintonitzen amb aquest corrent impetuós de llengua.
    Les vostres observacions són justes i adequades, però… quantes no se’n podrien fer? No acabaríem mai.

  4. maria rosa escrigué:

    tota l’obra d’en Pla és una delícia. però, els vostres comentaris també

  5. Ramon Torrents escrigué:

    Entre altres males lectures de l’original, ahir vaig sentir el professor Narcís Garolera, que a la presentació de la revisió del QG feia referència a aquest “berçaeugues”, que de fet és “bercengàs”, igualment absent dels diccionaris. Però la cosa curiosa és que en aquesta edició del ‘Quadern gris’, és a dir, al bloQG, surten dos “bercengassos” ben grafiats, el 18 de desembre 1918 i el 20 d’agost 1919.

Fer un comentari