Comentaris a: 18 de juliol de 1918

Per: maria rosa

maria rosa — Sun, 20 Jul 2008 17:31:09 +0000

tota l’obra d’en Pla és una delícia. però, els vostres comentaris també

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sat, 19 Jul 2008 19:02:04 +0000

Un comentari als vostres, Anna i Antoni.
Per mi, Pla és una delícia quasi sempre. De vegades sembla una mica que va a allargar, a donar voltes i més voltes per mirar d’omplir l’article que haurà d’enviar al diari o a la revista –i, en el cas dels llibres, a complir amb l’editor, que li demana un mínim de tantes pàgines per volum.
Com a retratista, adjectivador, observador, és excepcional. La persona que s’hi endevina, això ja és més complex, imatge doble o triple… Ara: una cosa en què arriba dalt de tot és el maneig de la llengua, la riquesa prodigiosa i rarament afectada que permet (almenys a mi) de llegir-lo incansablement. Per mi és un cas únic. I potser, altres coses a part, és per això que no agrada a algunes persones, probablement persones que no sintonitzen amb aquest corrent impetuós de llengua.
Les vostres observacions són justes i adequades, però… quantes no se’n podrien fer? No acabaríem mai.

Per: Antoni

Antoni — Sat, 19 Jul 2008 15:14:58 +0000

Sí, Anna, sí; tens tota la raó quan dius que has quedat bocabadada de la quantitat de paraules que surten avui. Ja tenia raó el professor Joan Coromines quan deia que calia reivindicar l’obra de Josep Pla!
Jo faig una llista dels mots que m’han impressionat:
batien (del verb batre) que ja ens destaquen els de Xarxa de Mots, gràcies, eh!
Descollar: collar o descollar (posar o treure els guarniments als cavalls, mules, bous, etc.)
Una mica d’erotisme amb la noia que passa per davant del cafè i la picada d’ullet del veí de taula. Molt bé!
T’haig de dir Anna, que jo tenia un professor a l’escola, que quan un alumne el feia enfadar deia cridant: “ànima de cantir! tros de quòniam!”
I del fet anecdòtic del general Savalls em quedo amb el mot, que no he trobat en cap diccionari, “berçaeugues”.

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Sat, 19 Jul 2008 00:43:05 +0000

Bona nit Josep,
Caram avui m’he quedat bocabadada de tots els mots que m’has ensenyat.
Mira, no tinc ni idea del que vol dir ” que esdevé d’un color d’ala de mosca ” realment, no se si ja existia aquest mot o tu n’ets el creador!! M’has fet venir moltes ganes de riure per la teva comparació, suposo que aquestes hores de la nit ja no tinc les neurones massa clares.
Preciosa la teva frase “ànima de càntir”, és teva? o potser la vas enregistrar d’altres magnífics poetes!
M’encanta l’escena que m’has explicat, el treball molt dur de la terra, d’un dia d’estiu on la llum de la tarda pinta de colors torrats i càlids l’aquarel.la de les acaballes del dia on tot comença a anar a mig gas, per esperar l’entrada de la nit i poder anar a descansar.
Tant sols, l’únic batec d’un home potser enamorat que queda encegat per la vellesa de la joventut i que el fa traspuar d’amor i de deler; l’última pinzellada plena d’energia que es passeja per aquesta aquarel.la i que li dóna l’últim bri de delit del dia i que acompanya aquesta màgnifica posta de sol.