170

(Carta de la Nuri)

En Joan és una mica injust amb la gent d’aquí. No em quedaria amb el cor tranquil si no endolcís un xic la seva pintura. Són bons ¿no és això el més important? Aquí ningú no  passa gana —o almenys no es mor de fam— perquè tothom dóna de menjar al famolenc. I fins intel.lectualment cal matisar la pintura; hi ha fills del país capaços de veure’n els defectes i de patir-ne i fins de lluitar per posar-hi remei. N’hi ha d’honestos, n’hi ha de sobris, n’hi ha de delicats; fins n’hi ha de treballadors.