120

(Carta de la Nuri)

Estimat Màrius:

Tinc la sensació de viure en una casa plena de follets que es dediquen a divertir-se a costa meva. Si poso la roba a eixugar al balcó el vent se me l’emporta, si la poso a la vora del foc se’m crema; si hi poso aigua a escalfar, se’m vessa i l’apaga; si la trec em cremo els dits. Les sopes se m’agafen, la llet se’m vessa, les cadires se’m trenquen quan m’hi assec; i la primera nit, no bé ens hi havíem ficat en Joan i jo el llit caigué desfet amb un estrèpit dels dimonis. En Joan sospita, ell sabrà amb quin fonament, que això del llit no ha estat pas obra dels follets sinó dels tinents solters; i com per reforçar la hipòtesi, després hem sabut que el mateix els passà al capità, al comandant i al metge. Tot plegat tindria escassa importància si no fos que fins i tot els cabirons del sostre em cauen de tant en tant a sobre ¿potser són temptacions del diable? Diu que a sant Antoni n’hi gastava de semblants.

Passem les hores asseguts vora la llar i mirant el foc, que no cansa mai. Vivim enmig d’una «república» amabilíssima; suposo que en Joan ja us haurà descrit a tu i a la Mercè aquesta «república de la pipa» en general i els seus components en particular. Si no ho ha fet, exigiu-li que ho faci; s’ho mereixen. Us desitjo un bon Nadal a tots dos; nosaltres el passarem de primera segons tots els indicis, sempre que la casa no es decideixi a caure.

 ————————

Amb una pausa a l’agost, el blog reprendrà aquestes “Cartes a Màrius Torres” el dia 2 de setembre.