Cartes als editors (I)

La correspondència de Josep Pla amb els seus editors de postguerra, Josep M. Cruzet1 i Josep Vergés,2 ens il·lustra sobre la literatura del mateix Pla, el programa de publicació de la seva pròpia obra, el seu consell i participació en els projectes dels editors (l’Editorial Selecta i el setmanari Destino), els personatges vinculats a aquestes empreses, la situació política, etc.

Encetem amb la reproducció d’aquestes cartes una tria que resultarà sempre massa breu per les limitacions pròpies d’aquest blog i per la voluntat de no allargar-lo en el capítol epistolar en detriment de l’obra creativa de Pla.

Ometem les notes de l’edició de la correspondència Pla – Cruzet.

————————————————

[A Josep Vergés, extret del volum Imatge Josep Pla, OC, vol. 45]

.

Mas Pla, setembre de 1949

Josep:

El Sr. Ripoll de «L’Almudaina», successor de Moll a la impremta Mossèn Alcover de Palma, m’envia aquest article per si el vols publicar. Ripoll ha estat en contacte amb «Destino» diverses vegades. Digues-li alguna cosa. La seva adreça és: Lluís Ripoll. L’Almudaina. Palma.

La qüestió de la «Guia de Mallorca» no té nom. Ens hem deixat perdre l’estiu turístic més gros de Mallorca d’una manera inexplicable. El Sr. Teixidor és un tipus vertaderament notable quan torna de l’estranger i mena la pressa als altres.

No sé si recordaràs que quedàrem que la darrera quantitat pendent em seria pagada el mes d’agost.

Us veig una mica perplexos i aturats. Luján m’ha fet dir que escrigui collonades. És el que faré. ¿És que us penseu que el govern caurà d’un moment a l’altre? Esteu equivocats i tots els vostres càlculs fallaran. Això durarà tants anys com vulguis. Crec, per tant, que s’ha d’atacar, que s’han d’aprofitar totes les ocasions per atacar, encara que de vegades es perdi algun article. Ja recordaràs que l’article meu sobre l’estiu passà. La qüestió és no cansar-se. Del contrari, el diari caurà.

Ens hauríem de veure. T’exposaré les crítiques que han fet alguns turistes estrangers a la «Guia de la Costa Brava»,

T’envio un altre article perquè vull reposar tres o quatre dies.

Adéu. Records. T’envio una nota de llibres que m’hauries d’enviar.

Aff.

Josep

————————————————

[Carta 72 a Josep M. Cruzet, reproduïda de l’edició de M. Josepa Gallofré Amb les pedres disperses (Barcelona: Destino, 2004)]

.

[Palafrugell] 7/1/51

Sr. D. Josep M. Cruzet

Barcelona

Estimat amic:

Tinc la seva carta. Moltes gràcies. Tot marxa perfectament.

El llibre s’hauria de titular, potser L’illa dels castanyers i altres històries o simplement L’illa dels castanyers. La meva incapacitat per titular és definitiva. Ha llegit l’original? Què li sembla?

Així, doncs, vostè publicarà tres llibres meus en 1951. Li estic molt agraït. La pregunta que em fa relacionada amb la cronologia de la seva aparició és una mica difícil de contestar sense saber quan vol publicar L’illa dels castanyers. Si vostè publica aquest llibre de seguida –per exemple el mes de març– els altres poden publicar-se abans de l’istiu,3 perquè s’han d’espaiar, naturalment. Però si vostè publica L’illa el mes de juny, per exemple, els altres dos llibres s’hauran de deixar per la tardor. Per orientació de vostè, sàpiga que jo puc entregar-li la quarta sèrie de Coses vistes, que es titularà Terraprims d’Empordà, el primer d’abril i El carrer Estret el primer de maig. Ara, vostè faci el seu programa i digui’m alguna cosa com més aviat millor.

Terraprims d’Empordà serà un llibre inèdit en els seus dos terços que contindrà una llarga història de bandits del segle passat, cosa que em permetrà descriure un paisatge totalment desconegut: el del terraprim d’aquest país.

No conec pas personalment el Sr. Ros. L’única cosa que li puc dir és que el Director General de Cinematografia –el nom del qual no recordo– que deu pesar en la coterie d’Ortiz Muñoz, sembla tenir molta admiració per mi. Prepari’m una carta i li escriuré.

I, ara, li vull aclarir un punt: les quartilles que li he enviat d’El quadern gris no són pas la meitat del llibre, ni molt menys. Falten sis mesos de l’any 1919, tot el 1920 i una bona part de l’any 1921. Ara vindrà: el pistolerisme, el servei militar, la redacció de «La Publicidad» (de la nit), el primer viatge a Mallorca, el primer viatge a París, la Cerdanya, Menorca, el segon viatge a París, el primer viatge a Madrid, comprèn? El llibre serà una paret amb figures, immensa. Sobre aquest llibre, jo no hi entenc res, perquè he perdut la perspectiva. Potser convindria donar-lo a llegir a una persona que sabés de què va. Tinc la possibilitat de fer-lo posar a màquina a Barcelona mateix. Digui’m el que a vostè li sembla el llibre sincerament.

A Palafrugell, hi ha un amic meu, que coneix molta gent, que ha viscut vint-i-cinc anys als Estats Units i que és afeccionat a traficar amb llibres: és el Sr. Paulí Juanola. Potser seria interessant de fer-li un petit dipòsit de llibres meus (amb el rebaix de llibrer) a l’objecte que els mercadegés. Les liquidacions s’haurien de fer a mesura que anés venent. Crec que en podria escampar bastants pertot arreu perquè està en relació amb una pila de persones d’aquest país que viuen a l’estranger. Podríem començar per

Coses vistes: 5 de cada classe.

Bodegó amb peixos: 5 de cada classe.

Envio per recader a Paulí Juanola. Palafrugell.

Per tornar a la censura, suposo que Trias coneix el Director de la Cinematografia. Li podria donar, de Madrid estant, un cop de telèfon en nom meu i d’ell.

I no tinc res més a dir-li. És sempre seu aff

Josep Pla

V/ El que li dic de Juanola no és pas urgent. Ja l’avisaré. Donat que vostè ha editat Bernat Metge, per què no publica a la Selecta, el Llibre del coc de Bertran de Nola, clàssic català del XV, que per ésser un llibre de cuina tindria per la gent molt interès?

Si no indiquem una altra cosa, les notes al peu són exclusivament d'aquest «Quadern de notes vistes»
  1. Edició de M. Josepa Gallofré. Amb les pedres disperses. Barcelona: Destino, 2003. []
  2. Inclosa en el volum Imatge Josep Pla []
  3. Mantenim “istiu” perquè, a part d’haver estat la forma potser més habitual en època moderna a la majoria del Principat, és la que es manté en tota l’obra manuscrita de Pla, fins als darrers anys. Devem la fidelitat de la transcripció a l’edició de M. J. Gallofré.
    Del Diccionari Català – Valencià – Balear: Fon.: əstíw (pir-or., or., bal.); estíw (occ., val.); astíw (occ., val., alg.); ístíw (en tots els dialectes).
    []

6 comentaris a “Cartes als editors (I)”

  1. Florenci Salesas ha dit:

    Època complicada. Sensació de clandestinitat, d’ambient hostil i societat narcotitzada. La bomba d’El Quadern Gris que ja anava creixent, en l’ombra, en aquella data tan antiga. També s’ensuma un turisme incipient. Quina por…

    Els temps foscos poden tornar en qualsevol moment, que la ignorància desgavella en un tres i no res el que la raó basteix a força de segles. De fet, hi ha llocs de parla catalana on la foscor ja està instal·lada, enquistada, i s’accepta com el més normal (no per molts, afortunadament, però com la passen, pobrets). Dius qualsevol cosa mínimament assenyada i ja et prenen per militant d’un grup terrorista d’extrema esquerra. D’aquí a dictar que pensar sigui delicte només hi ha un pas.

  2. Ramon Torrents ha dit:

    Dues coses que trobo importants d’aquestes cartes. La primera ja es podia comprovar en les que enviava a Carles Riba, i és la naturalitat en les fórmules de salutació i comiat: “”amic”, “estimat amic”, “adéu” o “adéu siau”, “records”, etc. Tot directe i sense embuts com en la llengua parlada.

    L’altra: la constatació que Pla no és un simple creador, un artista preciosista, però tampoc un “intel·lectual compromès” en el ridícul sentit de cenacles i penyes artístiques; em sembla que això és prou clar en el paper actiu que pren amb Destino: “Us veig una mica perplexos i aturats. Luján m’ha fet dir que escrigui collonades.” — “Crec, per tant, que s’ha d’atacar, que s’han d’aprofitar totes les ocasions per atacar, encara que de vegades es perdi algun article. ”

    Ah, i això que constata en Florenci, la informació sobre El quadern gris, ja tan avançat, malgrat que no exactament com va ser, perquè aquí preveu que comprengui moltes coses que no hi van entrar.

    Època complicadíssima, realment, però potser la dificultat fa afinar l’enginy, i els resultats són millors que quan no hi ha res a combatre.

    Dit tot això, no enyoro pas aquells anys negres, negríssims.

  3. Helena Bonals ha dit:

    Quan diu, sobre “El quadern gris”, que “El llibre serà una paret amb figures, immensa” em fa pensar en dues opcions: per exemple es refereix a les figures com a ombres, ànimes metafòriques dels personatges en una paret també metafòrica, la del llibre. O simplement que en aquesta paret sòlida de vivències hi projectarà allò figurat o artístic. De fet les dues opcions s’interrelacionen.

    Per altra banda, el que explica aquí Pla ho haurien de llegir molts que el titllen del que no era pas.

    Per cert, aquesta quarta sèrie de les “Coses vistes” és la que inspira el títol d’aquest segon bloc?

  4. Jordi Palou ha dit:

    Responc l’última pregunta que fa l’Helena. Efectivament, el nom “Quadern de notes vistes” d’aquest blog és una amalgama de diferents títols planians: el Quadern gris, d’una banda; les “notes” tan presents en alguns volums de l’OC (Notes per a Sílvia, Notes disperses, Notes del capvesprol…) i aquest “vistes” de la sèrie “Coses vistes”, que Pla va publicar a l’Editorial Selecta de Cruzet a partir del 1949, títol que ja havia usat en alguns primers llibres publicats als anys vint. Podríem dir que Pla veia les coses i n’escrivia notes, i nosaltres aquí veiem o reveiem les notes que Pla escrivia.

  5. Ramon Torrents ha dit:

    Sobre la “paret de figures, immensa”, jo l’entenc simplement com un gran retaule que, pel que sembla, ni el mateix Pla preveia quines dimensions arribaria a tenir, i en el qual se succeirien tots aquests retrats, de gruix i llunyania variable… Jo ho entenc així, però evidentment la interpretació no és tancada.

    A l’explicació del títol del blog, “Quadern de notes vistes”, encara s’hi pot afegir un altre matís o explicació, més banal i directa: tots els textos ja són o podrien haver estat “vistos” (llegits), en la mesura que –amb alguna excepció, com les cartes, a Cruzet, a Pere– tot o gairebé tot el que reproduïm figura a l’Obra completa o pot haver estat llegit prèviament.

  6. Joana ha dit:

    Llegir l’entrada acompanyada de tots els vostres comentaris resulta molt enriquidor fins i tot quan entre ells trobes un autèntic ball de màscares en què el lector s’ha d’arriscar a reinterpretar i captar allò més significatiu com és el cas de la militancia en un grup d’extrema esquerra que esmenta Florenci.

    La naturalitat de Pla en les formules de salutació és una prova més que demostra l’agilitat i precisió de domini i solvència en el tractament del llenguatge epistolar.

    Respecte al títol del blog era una questió que sempre m’havia plantejat, no ho tenia clar. Em trobava més perduda que un pelegrí que viatja sense destí, però finalment, algun dia, com jo hui, aconsegueix fer una etapa en el camí, gracies a la bruixola immantada d’algun que altre company.

    Moltes gràcies a tots. Llegir amb vosaltres suposa tenir una mica més de llum, tot sembla més clar.

Comentaris