Diumenge. Xavier Güell m’invita a dinar a casa seva. Pis del Passeig de Gràcia, silenciós, una mica pesant, somort. Dinar suculent. La família fa la impressió de contenir moltes novel·les a la tripa. El papà és un senyor de Tarragona, gras, ros, petit, amb ulleres, calb. Sembla un home molt dur i d’imaginació petita. Hi ha un noi perdut, aventurer, que corre per Amèrica. La filla és una senyoreta d’una vitalitat desbordant, una Diana esplèndida. La senyora, alta, rossa, evanescent, té un aire evaporat de displicència. L’ambient general és de reserva i de fredor. Fa l’efecte que tots estan a l’aguait dels quatre punts cardinals per fer el campi qui pugui. Família burgesa.
.
Ahir, vaig matricular-me als Estudis Normals.
.
.jpg "Josep M. López-Picó, per Josep Obiols")
Tres vegades he estat a punt d’entrar al Continental abans de sopar, emprendre López-Picó i asseure’m a la seva tertúlia. Mort Folguera, d’aquesta reunió m’interessa especialment Carles Riba. El que he llegit d’ell em demostra que és un home de gran passió. La timidesa, però, m’ho ha impedit.
..
A la tarda, a la Biblioteca, Climent em presenta a Martínez Ferrando. Ferrando és un valencià sorprenent: té una veu baixa, ofegada, agradable, no fa cap soroll, la seva gesticulació és nul·la, és d’una modèstia naturalíssima. Parla com si tingués un mocador als llavis. Sembla tenir un temperament molt oposat al meu, però tinc la sensació que serem amics. És bibliotecari de l’Estat.
Pla era tímid? Potser davant de Riba sí, però en general, no m’ho sembla pas. Suposo que escrivint es deixa anar més.
Els llibres, encara que s’endrapin, van a parar al cervell, no a la “tripa”. És clar que si no s’entenen, si no s’hi està a l’altura com pot ser el cas d’una “família burgesa”, sí que hi deuen anar a parar.
“Fa l’efecte que tots estan a l’aguait dels quatre punts cardinals per fer el campi qui pugui”. Algú ha entès aquesta frase?
Helena, vol dir que tots van a la seva. Que la relació paterno-filial no existeix.
Això de “contenir novel·les a la tripa” jo tampoc crec que sigui literal i sospito que la frase no té res a veure amb la literatura, com “tenir un cargol fluix” tampoc té res a veure amb les ferreteries. Però, si haig de ser sincer, tampoc sé que vol dir i és una sospita personal. Sí és una frase feta o quelcom que s’ha inventat en pla ho desconec
Si estic equivocat, agrairia la correcció, de debò, perquè estic encuriosit ara.
Pla, perdó.
Florenci: també podria ser que aquesta família té moltes històries, novel.les, amagades, a la tripa.
Antoni: estic d’acord amb tu.
A vegades, de tan sintètic, costa, Pla, no és cap novetat! Era tímid sí o no?
Helena: dues cosetes:
Pla era un tímid amb una sensibilitat i una urbanitat (urbanitat rural?) quasi britànica.
Entenc que la frase famosa de les novel.les a la tripa, no es compren sense la paraula novel.la. Vull dir que, m’imagin, que aquest senyor burgès no llegia més que novel.les (novel.lots) la digestió de les quals no li anava – com molt bé dius, Helena – al cervell, si no, directament, a la panxa.
Cal veure el concepte que tenia Pla de les novel.les i dels seus lectors. No de totes, les novel.les és clar; ni de tots, els lectors, evidentment.
Jo entenc la frase “La família fa la impressió de contenir moltes novel·les a la tripa” així:
Aquesta família burgesa, de portes enfora és com la majoria, no té cap interès especial; ara bé, de portes endins (en les seves tripes), com succeeix en totes les famílies, hi ha latent tot un micrcocosmos que ben bé podria proporcionar material per a més d’una novel·la, tal com, breument, esbossa Pla: “El papà és un senyor de Tarragona, gras, ros, petit, amb ulleres, calb. Sembla un home molt dur i d’imaginació petita. Hi ha un noi perdut, aventurer, que corre per Amèrica. La filla és una senyoreta d’una vitalitat desbordant, una Diana esplèndida. La senyora, alta, rossa, evanescent, té un aire evaporat de displicència.”
I al final, com no, un toc d’entremeliadura: “Fa l’efecte que tots estan a l’aguait dels quatre punts cardinals per fer el campi qui pugui. Família burgesa.”
De fet, aquesta impressió de les famílies és molt comuna: el contrast entre l’aparença externa, el “guardar les formes”, i el problemàtic i interrelacional món interior. Hi ha una entrada, que ara no recordo, on Pla també tracta aquest tema. A veure si la trobo.
Jaimito
El que és nosaltres, l’obra de Pla difícilment va a parar a les tripes! Però no ho podem abastar tot. La idea de Jaimito s’assembla a la segona que he proposat. No importa la intenció de Pla: l’important és el debat que s’ha generat aquí.
Avui ha costat d’arrencar, però quan ho ha fet ha estat bé.
M’ha agradat molt això de la urbanitat quasi britànica d’en Pla, que diu el Jaume.
Amb el que dieu de l’assumpte tripesc, jo ho havia entés més aviat en la ona de l’Helena i el Jaimito però tenia dubtes, com ja he dit. El que diu en Jaume sobre les novel·les té el seu què, però. Ho sento, avui estic poc combatiu.
M’havia oblidat de dir, Helena, que la frase “Els llibres, encara que s’endrapin, van a parar al cervell, no a la “tripa”.” m’ha fet riure, ves si sóc ruc.
Ui, Helena, disculpa’m. He clavat un “rollo” sense adonar-me’n que tu ja havies proposat la mateixa interpretació en un comentari anterior.
“Fa l’efecte que tots estan a l’aguait dels quatre punts cardinals per fer el campi qui pugui. Família burgesa.”
Jo quan he llegit aquesta frase, de seguida m’he imaginat que tots esperaven la més mínima oportunitat per fer mutis pel foro, és a dir per escampar la boira i abandonar la reunió familiar. Com el que acostumen a fer els nostres adolescents en les reunions familiars, que cumpleixen amb el mínim i de seguida que poden al·ludeixen a algun compromís més o menys lograt per guillar.
Em sap greu no poder llegir el blogc més aviat i poder participar activament en els diàlegs que sorgeixen. A partir del juliol que em jubilaré, potser podré fer-ho, tard però us llegeixo a tots cada dia.