Comentaris a: 23 de març de 1919

Per: Anna Maria

Anna Maria — Mon, 23 Mar 2009 20:29:14 +0000

“Fa l’efecte que tots estan a l’aguait dels quatre punts cardinals per fer el campi qui pugui. Família burgesa.”

Jo quan he llegit aquesta frase, de seguida m’he imaginat que tots esperaven la més mínima oportunitat per fer mutis pel foro, és a dir per escampar la boira i abandonar la reunió familiar. Com el que acostumen a fer els nostres adolescents en les reunions familiars, que cumpleixen amb el mínim i de seguida que poden al·ludeixen a algun compromís més o menys lograt per guillar.

Em sap greu no poder llegir el blogc més aviat i poder participar activament en els diàlegs que sorgeixen. A partir del juliol que em jubilaré, potser podré fer-ho, tard però us llegeixo a tots cada dia.

Per: Jaimito

Jaimito — Mon, 23 Mar 2009 19:01:52 +0000

Ui, Helena, disculpa’m. He clavat un “rollo” sense adonar-me’n que tu ja havies proposat la mateixa interpretació en un comentari anterior.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 23 Mar 2009 19:00:34 +0000

Avui ha costat d’arrencar, però quan ho ha fet ha estat bé.
M’ha agradat molt això de la urbanitat quasi britànica d’en Pla, que diu el Jaume.
Amb el que dieu de l’assumpte tripesc, jo ho havia entés més aviat en la ona de l’Helena i el Jaimito però tenia dubtes, com ja he dit. El que diu en Jaume sobre les novel·les té el seu què, però. Ho sento, avui estic poc combatiu.
M’havia oblidat de dir, Helena, que la frase “Els llibres, encara que s’endrapin, van a parar al cervell, no a la “tripa”.” m’ha fet riure, ves si sóc ruc.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 23 Mar 2009 18:38:25 +0000

El que és nosaltres, l’obra de Pla difícilment va a parar a les tripes! Però no ho podem abastar tot. La idea de Jaimito s’assembla a la segona que he proposat. No importa la intenció de Pla: l’important és el debat que s’ha generat aquí.

Per: Jaimito

Jaimito — Mon, 23 Mar 2009 17:47:57 +0000

Jo entenc la frase “La família fa la impressió de contenir moltes novel·les a la tripa” així:

Aquesta família burgesa, de portes enfora és com la majoria, no té cap interès especial; ara bé, de portes endins (en les seves tripes), com succeeix en totes les famílies, hi ha latent tot un micrcocosmos que ben bé podria proporcionar material per a més d’una novel·la, tal com, breument, esbossa Pla: “El papà és un senyor de Tarragona, gras, ros, petit, amb ulleres, calb. Sembla un home molt dur i d’imaginació petita. Hi ha un noi perdut, aventurer, que corre per Amèrica. La filla és una senyoreta d’una vitalitat desbordant, una Diana esplèndida. La senyora, alta, rossa, evanescent, té un aire evaporat de displicència.”
I al final, com no, un toc d’entremeliadura: “Fa l’efecte que tots estan a l’aguait dels quatre punts cardinals per fer el campi qui pugui. Família burgesa.”

De fet, aquesta impressió de les famílies és molt comuna: el contrast entre l’aparença externa, el “guardar les formes”, i el problemàtic i interrelacional món interior. Hi ha una entrada, que ara no recordo, on Pla també tracta aquest tema. A veure si la trobo.

Jaimito