Les porteres de Barcelona no arriben a fer mai, quan parlen amb la gent, una cara indiferent: no saben dissimular. Per més llarga que sigui la seva permanència en l’ofici, conserven, com el primer dia, la curiositat de la xafarderia pintada a la cara.
.
Es podria sostenir que la matisació dels diaris es deu, més que a diferències de posició política, a diferències de la constitució orgànica de la clientela: hi ha diaris per a biliosos, per a hipocondríacs, per a neurastènics, per a eròtics…
.
De petits, de no anar a estudi, en dèiem fer rodó. Ara, de no anar a classe a la Universitat, en diem fer campana. És exactament igual. L’època infantil de la vida dura una pila d’anys. Aquesta ha estat una campana inoportuna. A la Universitat hi ha hagut Marsellesa i Segadors. M’he deixat perdre un espectacle.
.
En el curs de la meva divagació pels carrers he trobat un xicot de Palafrugell que canta de baríton.
–Calvet… –em diu en presentar-se–. ¿Que no recordes quan cantava a l’església?
És clar que ho recordo. Com si fos ara. Tracto que m’expliqui el camí que ha fet, però veig que no hi té pas gaire tirada. Com molts de Palafrugell desplaçats, sembla haver perdut el centre de gravetat.
–El cant és bonic… –em diu amb un aire d’home capficat–, però aquelles torrades…!
.
Biblioteca de l’Ateneu fins a les dues de la nit. Tomb de Rambla. Gran animació. Al pla de les Comèdies, el mercat eròtic és impressionant. Gran abundància de senyoretes del migdia de França, altes, grosses, majestuoses. Les anques passen, girant, com esferes que roden en virtut d’un moviment mecànic. La concentració cosmopolita és espessa. Faccions tocades per l’avidesa –per una duresa trista o per la simulació d’una joia falsa. A la Boqueria hi ha els carros de verdura –les cols molsudes, tocades de petites gotes d’aigua, els bròquils rosats. Pels carrers transversals comencen a passar els obrers amb el portaviandes a la mà; al coll, el mocador de seda blanca.
Avui, Pla, ens descriu diferents situacions. Com sempre, sap trobar les paraules adequades.
Hi ha, però, en el primer paràgraf un tòpic. No m’agraden els tòpics! I, ni de bon tros, quan són en sentit negatiu: no en faig ni una llicència literària -si és gratuït. Ho dic per “la curiositat de la xafarderia pintada a la cara, de les porteres de Barcelona”
Preciosa la fotografia de la porta amb la seva vidriera.
Bon dia,
Curiós el pas de “fer rodó” a “fer campana”. No és un castellanisme (en castellà no es fa “campana”, sinó “novillos”) i a fe que la campana encara dura, mentre el rodó s’ha perdut del tot, que jo sàpiga. Evolucions de l’ idioma. Testimonis com en Pla també són molt útils per a la memòria petita.
Aquestes entrades fetes de breus instantànies donen per a molt; cada paràgraf amaga el seu petit debat (estic d’acord amb la Maria Rosa, per exemple, sobre allò se la portera: ho trobo un pel fàcil).
Deixeu-me afegir, només, que també hi ha diaris per a masoquistes, i que la frase “Les anques passen, girant, com esferes, etc.” em sembla un gag poètic-visual de primer ordre.
Tot i saber, finalment, que era el Refectòrium encara no entenc de que anaven els esquarteraments aquells. Fossin el que fossin, sumats a l’absenta, ens han tingut en Pla fora de combat durant dos dies, fent campana i perdent-se la Marsellesa i els Segadors. Molt malament, mestre, tsk, tsk…
Bon dia.
“L’època infantil de la vida dura una pila d’anys”: sobretot pels artistes com ell, una mica inadaptats, de fet a ell li dura tota la vida en la realització d’aquest quadern, que li perllonga la joventut.
“A la Universitat hi ha hagut Marsellesa i Segadors. M’he deixat perdre un espectacle”. Pel que fa als Segadors sí que s’ha perdut alguna cosa, pel que fa a la Marsellesa, no sé què hi trobaria, personalment.
L’expressió “fer campana” (és la segona vegada que Pla l’empra fins ara), tot i la seua contundència, ens resulta una mica estranya per ací. A les comarques centrals del País Valencià en diem “fer fugina”, encara que a alguns pobles de la Ribera del Xúquer (a Sueca i Cullera, sobretot) en diuen “fer fotxa”. Potser, en el fons, hi haja una diferència d’intensitat o d’actitud entre “fer campana” (la campana dóna voltes de manera sorollosa, cosa que la ciutat permet) o “fer fugina” (deixar d’anar a estudi i procurar que ningú no se n’adonés, més indicat per al poble).
Moltes gràcies Frances per aquesta informació.
Mireu de quina manera recul l’EC la paraula “fogina”:
http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0067466
Al DIEC diu :
fugina f. fer fugina. Deixar d’assistir allà on calia anar, com a l’escola, a misa, etc.
Però enlloc diu que vol dir exactament “fugina”. En tot cas no fa cap esment específic de sí és un localisma valencià. Podria ser que l’expressió fos emprada en altres zones. Amb tot, apareix en aquest recull de dites valencianes:
http://ca.wikiquote.org/wiki/Dites_populars_valencianes
No he trobat res com a “fotxa” enlloc. L’aportació de’n Francesc és, doncs, per mi, doblement interessant.
Per cert, algú fa servir el mot “portaviandes”? és bonic, oi?
Gràcies Florenci per l’aportació.
Potser “fotxa” siga una transformació fonètica de fotja, de fet l’he trobada escrita amb totes dues grafies. A l’EC trobem una accepció de fotja com a “Persona mandrosa, de moviments lents, que no treballa com cal”. També he trobat (Moll) l’expressió “fer sa fotja” com “estar silenciós o aparentment inactiu; aparentar indiferència”.
A més de part de la Ribera del Xúquer l’expressió “fer fotxa” o “fer fotja” s’empra a Gandia i la comarca de la Safor.
Per cert, al segon link de Florenci, el de les dites populars valencianes, per a “fer fugina” hi ha l’equivalent de “fer noiets”, expressió que tampoc no coneixia.
Agraïda per la informació, Francesc i Florenci. Per seguir amb les paraules boniques -tot i què sóc conscient que fujo d’estudi. N’hi ha que m’encanten (habitualment són geogràfiques). Una de les que ha sortit és “la Safor” i, si em permeteu us en diré una altra més “Tavernes de la Valldigna”. Oh, és que sonen tan bé!
El quadern gris:
…he trobat un xicot de Palafrugell que canta de baríton. Calvet, em diu en presentar-se. ¿Que no recordes quan cantava a l’esglesia? Es clar que ho recordo. Com si fos ara.
El primer quadern gris:
Trobo un xicot de Palafrugell que em diu que es tenor. ¿Que no es recorda quan cantava a l’esglesia? -em diu. No recordo res.
Francesc: “fer noiets” és força suggestiu. També s’agraeïx la teva informació de primera mà.
Antoni: han calgut 47 anys per a que es produeixi la proesa de recuperar la memòria, eh. Gràcies pel fragment, la diferència és bona.
Vaig a destemps, ja ho sé, gairebé un mes de retard. Però volia agrair a Antoni la transcripció comparada del petit fragment tal com apareix a les dues versions, la publicada i la del quadern original: quin riure!!
Pel que fa als esquarteraments del dia anterior, entenc que es refereixen al que fan en sentit figurat els de la colla sarcàstica del Refectòrium mentre empassen absenta: no deixar “títere con cabeza”.