Ara que com aquell que diu ja acabo la carrera, penso que d’estudiant dec haver estudiat ben poc. No he pas conegut les darreries de l’època clàssica dels estudiants ni les seves sòrdides cases de dispeses, perquè la família, per evitar la corrupció dels temps i que els esculls de la joventut ens fessin naufragar, es traslladà en un pis de Barcelona, on hem viscut fins ara pràcticament com a fills de família, discrets i relativament ordenats. Si no he conegut, doncs, les dispeses, conec, però, els cafès amb billars i taules de set-i-mig.
Les cases de dispeses (o pensions) seran els llocs on Josep Pla situarà l’acció d’algunes narracions publicades al volum LA VIDA AMARGA.
[...] grande como zarcillo de gitana. Una determinada luna. Una luna redonda como un queso, como me dice Josep Pla que escribió. La luna del lobo, del frenesí del lobo, de los seres humanos con alma de lobo. La [...]
Hi ha històries molt bones a La vida amarga, Antoni (alguna de força surrealista i tot, amb pingüí menjador de pardals incorporat!)