Diumenge. Trobo la senyora Carme Girbal (la cunyada del senyor Esteve Casadevall) al carrer de Cavallers, que ve de l’ofici. Sembla una velleta conservada en una vitrina. Va admirablement ben vestida. La seva cara pàl·lida i rosada, els seus cabells blanquíssims, són una cosa de miniatura. La seva presència em posa davant les taronges polides dels seus tarongers dins de les taques de sol del seu hort clar, ordenat, perfecte. Parla amb una calma antiga. Em diu:
–Vaig a una reunió de les filles de Maria… Tinc molta pressa. Hem de parlar del tríduum de la Puríssima… Encara no tenim predicador… Mai no ens havíem trobat en un cas així…! Quin món, Verge Santíssima! Quin compromís!
.
A Alemanya tothom abdica.
.
Ha fet un dia trist –un dia perillós i ofensiu, justificador de qualsevol juvenil ximpleria. Un d’aquests dies que us sentiu com buidats per dins. He fet considerables esforços per no naufragar en una casa qualsevol. Però arriba que us pregunteu: ¿esforços, per què? De què m’han de servir?
El judici de Nietzsche: la bellesa és el risc, ¿què vol dir? Vol dir potser que la bellesa és el contrari de l’esperit que impera en aquest país.
Això de la senyora Carme Girbal i de la reunió de les “filles de Maria” m’ha fet pensar en el poema de Salvador Espriu “Boda de Laia”, el fragment final del qual diu:
Filles de Maria
seques, virginals,
plenes de cabòries,
a la falda un gat,
pensen i rumien,
riques de detall,
quan ambdós es trobin
sols, què passarà.
El fet que Espriu digui que les filles de Maria tenen a la falda un gat, també enllaça perfectament amb el text de Pla d’ahir, dia 9, que comença: “A la població hi ha molts gats”.
Espriu era un entusiasta de Pla, pel que es dedueix de la correspondència entre Pla i el seu editor Josep M. Cruzet (Amb les pedres disperses. Cartes 1946-1962):
A Espriu, El vent de Garbí és l’escrit de vostè que li ha agradat més.
(Cruzet a Pla, 13.6.1952)
Em diuen que Foix i Espriu fan grans elogis del meu llibre de Girona. Per què no els suggereix que donin una conferència a la llibreria sobre la meva obra? Potser podria resultar bé.
(Pla a Cruzet, 3.12.1952)
Millorarem encara la solapa [...] amb una frase eslògan de l’Espriu a qui vaig donar a llegir l’original d’Els anys i li ha agradat molt.
(Cruzet a Pla, 28.11.1953)
Digui a Espriu que li estic molt agraït per l’interès demostrat.
(Pla a Cruzet, 1.12.1953)
El Contraban està agradant molt; l’Espriu m’encarrega li transmeti la seva efusiva felicitació i rendida admiració.
(Cruzet a Pla, 15.5.1954)
«Uns ulls i una intel·ligència d’una lucidesa única han mirat i han comprès lentament, per espai de molts anys, el país de la nostra predilecció, el país més important del món. Pla i Itàlia: per a un complexíssim i dificilíssim tema, per a un tema tan gran, un escriptor digne d’ell.» Salvador Espriu que utilitzarem totalment o parcial als efectes de la propaganda [de Cartes d’Itàlia].
(Cruzet a Pla, 28.2.1955)
Sobre la relació d’Espriu amb Pla, és interessant de llegir també això:
http://www.iesespriu.org/espaiespriu/pla.htm
i això altre, de les “Notes del capvesprol” –per tant, dels anys més o menys finals de Pla–, que va justificar l’enrabiada furibunda i les ires d’Espriu amb Pla:
http://www.lletres.net/pla/pla-lic.html#ESPRIU
http://personales.ya.com/carram/pla/brudes2.html
Una relació inicialment d’admiració mútua, però mal tancada, per la dura sinceritat de Pla i la incomunicació que va venir després.