Comentaris a: 10 de novembre de 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Mon, 10 Nov 2008 10:27:58 +0000

Sobre la relació d’Espriu amb Pla, és interessant de llegir també això:

http://www.iesespriu.org/espaiespriu/pla.htm

i això altre, de les “Notes del capvesprol” –per tant, dels anys més o menys finals de Pla–, que va justificar l’enrabiada furibunda i les ires d’Espriu amb Pla:

http://www.lletres.net/pla/pla-lic.html#ESPRIU
http://personales.ya.com/carram/pla/brudes2.html

Una relació inicialment d’admiració mútua, però mal tancada, per la dura sinceritat de Pla i la incomunicació que va venir després.

Per: Jordi Palou

Jordi Palou — Mon, 10 Nov 2008 09:55:36 +0000

Espriu era un entusiasta de Pla, pel que es dedueix de la correspondència entre Pla i el seu editor Josep M. Cruzet (Amb les pedres disperses. Cartes 1946-1962):

A Espriu, El vent de Garbí és l’escrit de vostè que li ha agradat més.
(Cruzet a Pla, 13.6.1952)

Em diuen que Foix i Espriu fan grans elogis del meu llibre de Girona. Per què no els suggereix que donin una conferència a la llibreria sobre la meva obra? Potser podria resultar bé.
(Pla a Cruzet, 3.12.1952)

Millorarem encara la solapa [...] amb una frase eslògan de l’Espriu a qui vaig donar a llegir l’original d’Els anys i li ha agradat molt.
(Cruzet a Pla, 28.11.1953)

Digui a Espriu que li estic molt agraït per l’interès demostrat.
(Pla a Cruzet, 1.12.1953)

El Contraban està agradant molt; l’Espriu m’encarrega li transmeti la seva efusiva felicitació i rendida admiració.
(Cruzet a Pla, 15.5.1954)

«Uns ulls i una intel·ligència d’una lucidesa única han mirat i han comprès lentament, per espai de molts anys, el país de la nostra predilecció, el país més important del món. Pla i Itàlia: per a un complexíssim i dificilíssim tema, per a un tema tan gran, un escriptor digne d’ell.» Salvador Espriu que utilitzarem totalment o parcial als efectes de la propaganda [de Cartes d’Itàlia].
(Cruzet a Pla, 28.2.1955)

Per: Antoni

Antoni — Mon, 10 Nov 2008 09:01:24 +0000

Això de la senyora Carme Girbal i de la reunió de les “filles de Maria” m’ha fet pensar en el poema de Salvador Espriu “Boda de Laia”, el fragment final del qual diu:

Filles de Maria
seques, virginals,
plenes de cabòries,
a la falda un gat,
pensen i rumien,
riques de detall,
quan ambdós es trobin
sols, què passarà.

El fet que Espriu digui que les filles de Maria tenen a la falda un gat, també enllaça perfectament amb el text de Pla d’ahir, dia 9, que comença: “A la població hi ha molts gats”.