Justificació

Pensament, acció
Literatura
Llengua
Tria de textos
Vària
   Enrere

Crítica, opinió
Enllaços
Crèdits
Cercador



Inici



Cronologia biogràfica



1912 Neix a Barcelona. El pare és fill de Vallclara (Conca de Barberà) —referència sentimental de l'escriptor, que, tornat de l'exili, compra una caseta a Siurana—; la mare, de Terrassa. Família catòlica i conservadora, de la Lliga. L'oncle matern Joan Vallès i Pujals va presidir la Diputació Provincial de Barcelona (1917-1924).
Estudis de batxillerat a Barcelona (col·legi dels Escolapis del c. Diputació) i Lleida, on la família s'instal·la temporalment.
1928 Quan la família es replega a la casa pairal de Vallclara, arran de les dificultats econòmiques del pare a Barcelona i Lleida, ell passa a residir una altra vegada a Barcelona, allotjat a ca la tia Felipa, que, en les seves visions, rep avisos celestials en castellà (possible font d'inspiració de la tia d'en Soleràs d'Incerta glòria).
Milita al Partit Comunista de Catalunya. Es guanya la vida com a corrector de proves al diari La Nau, d'Acció Catalana. Tot i no saber taquigrafia, Rovira i Virgili el té per l'intèrpret més fidel i segur dels seus parlaments.
1929-1932 Llicenciatura en Dret a la Universitat de Barcelona
Militant del Partit Comunista de Catalunya i del Bloc Obrer i Camperol.
1933 Guanya la primera plaça (ex aequo amb Manuel González Alba) en un concurs de correctors presidit per P. Fabra.
Professor de català a l'Extensió d'Ensenyament Tècnic de la Generalitat, on té per companys Esperança Figueras (germana de Mercè Figueras, ingressada al sanatori antituberculós de Puig d'Olena, amb Màrius Torres), Jaume Aymà (editor de l'etapa inicial del Club dels Novel·listes, fins a la separació de la col·lecció i la constitució del Club Editor) i Bartomeu Bardagí (corrector del Club Editor).
Matrimoni amb Maria ("Núria, Nuri") Folch i Pi, membre de la mateixa cèl·lula del Partit Comunista de Catalunya. Naixement de Núria Sales i Folch.
1936 Ingressa a l'Escola de Guerra de la Generalitat; entre els seus companys hi ha Enric Usall (Soleràs) i Lluís Cruells, personatges d'Incerta glòria.
Alferes, tinent i capità als fronts d'Aragó i de Madrid. Per mèrits de guerra, és ascendit a comandant.
1939 Exili a França (Seta, Orly, París i Bordeus), d'on passa primer a Haití (San Pedro de Macorís) i, quan hi obté la residència, a Mèxic (Coyoacán).
1942 - 1947 A Mèxic aprèn a fer de linotipista i col·labora amb el Full Català, a l'extinció del qual funda els Quaderns de l'exili, amb Ramon Galí, Josep M. Ametlla i Lluís Ferran de Pol.
Prepara edicions de Verdaguer, Teodor Llorente, Prat de la Riba, publicades per Bartomeu Costa Amic.
Prepara i publica l'edició de les Poesies de Màrius Torres, que reeditarà un cop tornat a Barcelona (1950, finançada per Francesc Cambó) i 1953 (vegeu a escriptors.com els comentaris de Carles Cardó, Pere Gimferrer i Mercè Boixareu).

1948 Torna a Catalunya i s'estableix a Barcelona.
Assessor literari de l'editorial Ariel. Promou i prepara edicions de Carles Cardó,
1953 Prepara una nova edició (Pedreira editor) de les Poesies de Màrius Torres.
1955 Amb Joan Oliver i Xavier Benguerel crea el "Club dels Novel·listes", col·lecció de novel·la integrada a l'editorial Aymà.
1959 Les dificulats econòmiques del Club dels Novel·listes fan que aquesta col·lecció s'independitzi dels editors Aymà.
Crea com a empresa personal el Club Editor, que en uns vint-i-cinc anys publica una vuitantena de títols. Entre els seus grans autors hi ha Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Xavier Benguerel, Ferran de Pol, Noel Clarasó, Joaquim Amat Piniella, Sebastià Juan Arbó, etc.
1963 Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila. Joan Sales, que n'impulsà la iniciativa (en un dels pròlegs, Soldevila el qualifica de "deus ex machina d'aquesta obra"), en fou també l'editor i il·lustrador, i va redactar també la riquíssima descripció de la copiosa iconografia dels quatre volums publicats (se'n preveia un total de cinc, però el quart, encomanat a Miquel Coll Alentorn, no fou escrit ni publicat).