Justificació
Pensament, acció
Literatura
Llengua
Tria de textos
Vària
   Enrere

Crítica, opinió
Enllaços
Crèdits
Cercador

Cronologia biogràfica

 

1912	Neix a Barcelona (19 de novembre). El pare és fill de Vallclara (Conca de Barberà), referència sentimental de l'escriptor, que, tornat de l'exili, compra una casa a Siurana; la mare, de Terrassa. Família catòlica i conservadora, de la Lliga. L'oncle matern Joan Vallès i Pujals va presidir la Diputació Provincial de Barcelona (1917-1924).
	Batxillerat a Barcelona (col·legi dels Escolapis del c. Diputació) i Lleida, on la família s'instal·la temporalment.
1928	Quan les dificultats econòmiques del pare a Barcelona i Lleida porten la família a replegar-se a la casa pairal de Vallclara, es torna a instal·lar a Barcelona, allotjat a ca la tia Felipa, que, en les seves visions, rep avisos celestials en castellà (probable font d'inspiració de la tia d'en Soleràs d'Incerta glòria). Milita al Partit Comunista de Catalunya. Es guanya la vida com a corrector de proves al diari La Nau, d'Acció Catalana. Tot i no saber taquigrafia, Rovira i Virgili el té per l'intèrpret més fidel i segur dels seus parlaments.
1929-1932	Llicenciatura en Dret a la Universitat de Barcelona Militant del Partit Comunista de Catalunya i del Bloc Obrer i Camperol.
1933	Guanya la primera plaça (ex aequo amb Manuel González Alba) en un concurs de correctors presidit per P. Fabra.   Professor de català a l'Extensió d'Ensenyament Tècnic de la Generalitat, on, entre altres, té per companys Esperança Figueras (germana de Mercè Figueras, ingressada al sanatori antituberculós de Puig d'Olena, amb Màrius Torres), Jaume Aymà (que després de la guerra serà editor de la col·lecció "El Club dels Novel·listes", de l'editorial Aymà, fins a la separació de la col·lecció i la constitució del Club Editor) i Bartomeu Bardagí (corrector del Club Editor).
	(Amb Jaume Aymà i Bartomeu Bardagí tornarà a coincidir professionalment quan, aministiats tots tres el 1977, reingressen a la Diputació de Barcelona.)
	Matrimoni civil amb Maria («Núria», «Nuri») Folch i Pi, membre de la mateixa cèl·lula del Partit Comunista de Catalunya.   Naixement de Núria Sales i Folch.
1936	Ingressa a l'Escola de Guerra de la Generalitat; entre els seus companys, Enric Usall (Soleràs) i Lluís Cruells, personatges d'Incerta glòria. Alferes, tinent i capità als fronts de Madrid i Aragó després d'una campanya a Xàtiva. Per mèrits de guerra, és ascendit a comandant.
1938	Malgrat la condició d'oficial al servei de la República, es detingut pel Servei d'Informació Militar (SIM) a causa de la denúncia contra dos dels seus geermans, que no s'havien incorporat a les lleves respectives.
1939	Fi de la guerra. Inici de l'exili, amb la muller i la filla, a França (Seta, Orly, París i Bordeus), d'on passa primer a Haití - República Dominicana (San Pedro de Macorís) i, quan hi obté la residència, a Mèxic (Coyoacán).   A Haití es guanya la vida fent de professor.
1942 - 1947	A Mèxic, on aprèn de linotipista, col·labora amb l'editor Costa-Amic i participa en el Full Català, a l'extinció del qual funda els Quaderns de l'exili, amb Ramon Galí, Josep M. Ametlla i Lluís Ferran de Pol.   El propòsit del grup dels Quaderns de l'exili era que Catalunya no fos ignorada entre els aliats. El mateix Sales relata breument el fracàs en les «Paraules prèvies» a l'edició facsímil de la revista.   Prepara edicions de Verdaguer, Teodor Llorente i Prat de la Riba, i així mateix la primera edició (finançada per Francesc Cambó) de les Poesies de Màrius Torres, que reedita un cop tornat a Barcelona, el 1950 i el 1953.   Matrimoni eclesiàstic amb Maria («Núria», «Nuri») Folch i Pi (1943).
1948	Torna a Catalunya i s'estableix a Barcelona, on es construeix una casa al barri del Coll.   Linotipista i assessor literari de l'editorial Ariel, treballa per la presència del català en el món del llibre i impulsa i edita una col·lecció de quatre volums de rondalles dels Països Catalans destinades al públic infantil sota l'aparença de llibres de col·leccionista. Col·labora en l'edició de la Historia de España, de Ferran Soldevila (Ariel).
1950	Primera edició a Catalunya de les Poesies de Màrius Torres (Ariel), amb prefaci de Carles Cardó.
1952	Viatge d'un moribund, poesia de joventut i exili.
1953	Nova edició de les Poesies de Màrius Torres (Pedreira editor).   Preparació i edició de les obres del canonge Carles Cardó.
1954	Tirant el Blanc, adaptació per a joves de l'obra de Joanot Martorell.   Preparació i edició de les obres del canonge Carles Cardó.   Nova edició de les Poesies de Màrius Torres (Ariel)
1955	Amb Jaume Aymà (editor), Joan Oliver i Xavier Benguerel crea el «Club dels novel·listes», col·lecció de novel·la integrada a l'editorial Aymà. El propòsit del Club és atreure el gran públic amb una col·lecció de novel·la amena, de qualitat i en una llengua correcta i assequible, lluny d'encarcaraments academicistes.   Premi Joanot Martorell a Incerta glòria..
1956	Primera edició d'Incerta glòria —només una tercera part del volum que l'obra tindrà en l'edició final (315 pàgines contra 910 de la definitiva)—, amb escassa resposta de públic i crítica. La publicació pot salvar l'escull de la censura gràcies al permís eclesiàstic (Nihil obstat), estratègia del mateix Sales.
1958	Estrena de l'òpera bufa Tirant lo Blanc a Grècia, o Qui mana a can Ribot, amb música de Joan Altisent.
1959	Constitució del Club Editor a causa de les dificultats econòmiques de l'editorial Aymà. L'editorial passa a Joan Sales i Xavier Benguerel.   En 25 anys, el Club publica una vuitantena de títols d'autors com Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Xavier Benguerel, Ferran de Pol, Joan Coromines, Blai Bonet, Noel Clarasó, Joaquim Amat-Piniella, Sebastià Juan Arbó, etc.   Tradueix El Crist de nou crucificat, de N. Kazantzaki.
1961	Impulsor, editor i il·lustrador de la Història dels catalans (Ariel), dirigida per Ferran Soldevila —en un dels pròlegs, Soldevila el reconeix com a «deus ex machina d'aquesta obra»-; redactor dels epígrafs de la copiosa iconografia (quatre volums publicats, si bé se'n preveien cinc, però el quart, encomanat a Miquel Coll Alentorn, que no correspongué a l'encàrrec).
1962	Edició de Gloire incertaine, versió francesa per Bernard Lesfargues, publicada per Gallimard i reconeguda per la crítica.   Tradueix al castellà Madame Bovary i Salambo, de G. Flaubert.   Edició de l'Obra completa de Joan Salvat-Papasseit (Ariel).
1963	Miscel·lània Carles Cardó (Ariel), en col·laboració amb Pere Cisa i Albert Manent.   Tradueix El garrell, de Loís Delluc, i Thérèse Desqueyroux, de François Mauriac.
1968	Premi Ramon Llull a Incerta glòria.
1970	Premi Ciutat de Barcelona Incerta glòria.
1976	Cartes a Màrius Torres, que inclou una reedicció del Viatge d'un moribund.
1977	Amnistiat, reingressa a la Diputació de Barcelona i hi dirigeix l'Oficina de Català, fins que es retira. A l'oficina, torna a coincidir amb Jaume Aymà i Bartomeu Bardagí, antics companys de l'època de la República.
1981	Creu de Sant Jordi.
1983	Mor a Barcelona i és enterrat a Siurana de Prades.