Justificació
Pensament, acció
Literatura
Llengua
Tria de textos
Vària
   Enrere

Crítica, opinió
Enllaços
Crèdits
Cercador

Del 'Tirant a Grècia
o Qui mana a can Ribot'

Jardí del gineceu. Hi dóna l'escalinata que puja a les habitacions de la Princesa. A l'esquerra el pavelló del jardiner; a la dreta arbres i arbustos darrera els quals puguin amagar-se els personatges, i un pedrís. Al fons, la muralla. Capaltard, i tot seguit nit amb clar de lluna.

Com tu mateix pots veure, et duc
a un lloc que si ho esprems en pots treure algun suc
ja que essent el jardí de l'amor i la gràcia
per poder-hi entrar cal ser foll o eunuc.
Filosofem-hi, amic. No hi ha proverbi fals:
Déu sempre dóna faves a qui no té queixals.

¡Que freda aquesta espasa i el nostre goig que incert!
Si et guaito al fons dels ulls veig un abisme obert.
Prou sang ha corregut damunt la terra grega,
¡quanta en faria córrer aquesta cosa cega!
Aquesta cosa cega que et fa tremolar així
i que em fa por, no sé si por de tu o de mi...
Tirant, no hi tenim dret. ¡Fuig! I si pots, oblida
aquests instants, ¡els únics que han tingut gust de vida!
¿Per què em dius teva, malaurat, si eternament
em separa de tu l'horror d'un jurament?
Trista, ja sóc d'un altre; el pes de la corona
sovint esclafa aquell a qui el destí la dóna.
¿Què delirem, quines follies ens mentim
l'un a l'altre, si el nostre amor seria un crim?
¡La Grècia a sang i foc a canvi d'un moment!
Pensa en aquells silencis de les vetlles tan llargues
quan del vent de l'hivern, les veus fondes i amargues
remouen tot el pòsit tenebrós dels records...
¿Què diríem llavors a les ombres dels morts?

  ¿Quina excusa estranya i confusa
quan, mirant-nos tu i jo, al fons dels nostres ulls
veuríem dels seus ulls la buidor que ens acusa...?
A cada u quan neix les constel·lacions
li marquen un destí; cal pujar-ne els graons.
El teu és l'ampla mar, les guerres i les glòries,
que prou sabré de tu per les teves victòries;
jo, reclosa a palau com si dugués el vel,
juro, Tirant, no veure't ja mai més fins al Cel.
Digues, ¿per què has vingut aquesta nit aquí?.
¿Què t'ha dut en aquest desventurat jardí?
¿Què volies saber? ¿Que t'estimo? ¿Tal volta
era doncs tan difícil de veure i descobrir? ¡
Si només visc per tu! ¿Què vols saber de mi?
¿Que no veus que he perdut la pau, l'esma i la solta?
Quan la nit cova amb les seves ales tota la terra,
¡quanta pau en el món i dins meu quanta guerra!

  ¿Ja què més puc dir-te i confessar?
¿Que et somnio dormint i et somnio desperta?
Sóc teva en somnis, sí, ¡el Cel em jutjarà!
Ah, qui els pogués fer eterns; però els esvairà
sempre, sempre, la llum de l'alba freda i erta.
Adéu... ¡i fins al Cel! ¡Qui ara ja hi volés!
Ja ho saps: sóc teva en somnis. No em demanis res més...

Detura amb un gest en Tirant que anava a seguir-la i acaba de pujar precipitadament