Versió en anglès

d'Incerta glòria

Ara, per fi, deu anys després de la seva mort, acaba de sortir la versió que David va fer d'Incerta glòria de Joan Sales. I el que hauria de ser una ocasió d'alegria i celebració s'ha convertit en una autèntica decepció perquè l'edició és absolutament indigna de l'excel.lència artística de l'original de Sales i dels esforços del seu traductor a l'anglès! El llibre ha estat publicat per una associació completament desconeguda als Estats Units, l'American Institute for Catalan Studies, gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya! Quatre detalls sobre l'edició bastaran per veure la mesura de l'error editorial: a la portada tenim sant Jordi i el drac, les torres de la Sagrada Família, un mapa dels Països Catalans i la històrica mà dibuixant les quatre barres; el text del llibre no és tipografia ni fotocomposició, sinó text d'ordinador pur i dur; les 899 pàgines estan encolades a l'americana de manera que peten a la primera. Un bon error editorial. Un bon homenatge a Sales i Rosenthal. Francament tots dos es merexien molt més! I encara més: no consta a la Biblioteca del Congrés (on tenen totes les obres de Sales en català!) ni està a la venda a Amazon.com. Aquestes equivocacions s'han d'acabar perquè no es poden llançar a la cuneta així obres mestres de la literatura catalana i europea com 'Incerta glòria'! S'ha de plantejar la qüestió de projecció exterior d'una manera molt més professional i molt més agressiva. A més, ja existeixen les institucions i els mitjans per fer-ho; si no, ja m'explicareu de què serveixen la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull! Crec que tants viatges, tantes setmanes de la cultura i tantes subvencions haurien de donar resultats més sòlids i més evidents pel que fa a la publicació de literatura catalana al món. S'han de deixar de banda les actituds actuals de possibilisme de tercera regional o cofoisme immobilista o desídia! S'ha de sortir de casa com fan la literatura danesa, sueca, holandesa, israeliana, polonesa, etc., amb el cap ben alt, i anar a buscar editors dignes i responsables que donaran la projecció apropiada a les lletres catalanes!