Inici |
Joan Sales en poques paraules
CREU L'AUTOR QUE EN TOT CONFLICTE entre la gramàtica i la vida, les persones de seny donaran sempre preferència a la vida.
LA VIDA ÉS, PER A NOSALTRES, SERIOSA. Sabem que, d'una manera o altra, caldrà donar-ne un compte estricte. La moral no és, de cap manera, una amenitat, i no hi ha res que compensi el mancament a un deure. LA LLENGUA LITERÀRIA ha d'acostar-se a la parlada tant com permeti la correcció i així la desenfarfega de tots els arcaismes superflus que fan tan encarcarat l'estil dels escriptors aferrats a la rutina.
NO HI HAURIA ALTRES PROGRESSISTES que els beneits inguaribles, per poc que la gent reflexionés una mica sobre la gran realitat de la decadència lenta i indeturable a què l'home neix subjecte, i sobre la condemna de mort inapel·lable que pesa damunt tots.
(de la crítica a La novel·la del besavi, del doctor August Pi-Sunyer)
HI HA UN IDIOMA CATALÀ I UN TEMPERAMENT CATALÀ, uns paisatges catalans i una història catalana.
Quaderns de l'exili, núm. 11, gener-febrer 1945
ES TRACTA DE SER CATALANS —o millor, d'existir com a tals catalans—, no de ser catalanistes, cosa que ara no evoca res d'actual.
MÉS ENS VALDRIA EXISTIR COM UN POBLE CARREGAT DE DEFECTES (a la manera de tots els pobles que existeixen), que no pas limitar-nos a "ser idealment" com feia el catalanisme, adornats de totes les virtuts (seny, ironia, cultura, puresa immaculada de l'idioma) excepte l'existència.
LA PERFECCIÓ D'UNA COSA CONSISTEIX EN LA SEVA ADEQUACIÓ AL FI QUE LI ÉS PROPI. Si vós teniu una pulmonia, no trieu pas el metge que parli millor el català, sinó que entengui més de pulmonies. I així successivament.
LA PITJOR COLLITA ÉS LA QUE NO S'HA SEMBRAT. El pitjor pecat que podríem cometre contra els nostres ideals és considerar-los ja definitivament triomfants i en conseqüència no fer res.
EL PRESTIGI D'UN GRAN ESCRIPTOR REPERCUTEIX EN PRESTIGI DE LA LLENGUA que ha usat. Hi hagué molts escriptors estimables, però és allò que diuen els anglesos: "cent conills no fan un bou".
AFORTUNADAMENT, UNA COSA ÉS EL CATALANISME I UNA ALTRA CATALUNYA. Procurem ser catalans. Procurem escriure en català, no en catalanista. Estimem la llengua dels catalans tal com és; tota altra cosa és fariseisme.
SI HI HA AVUI A CATALUNYA DOS PINTORS CLÀSSICS són en Picasso i en Dalí. Sempre la mediocritat s'ha donat el pretext del «respecte als clàssics»: sempre els rovellons han crescut a l'ombra protectora de les alzines, però allò que més s'assembla a una alzina no és pas un rovelló, sinó una altra alzina.
EL PURISME ÉS A LA LLENGUA com el legitimisme a la política; una tendència renyida amb les necessitats pràctiques de l'època en què es viu i que té sovint la trista virtut de posar en ridícul la mateixa causa que pretén servir.
|
