Dimarts. Avui comencen els exàmens. Tothom fa el cor fort; però, excepte els qui van molt amarrats i no han fet cap campana, la processó va per dins. Tothom es mostra molt rioler, però l’humor s’aguanta per un fil. N’hi ha que tenen les galtes tan esgrogueïdes, que fan cara d’haver promès un ciri a la Mare de Déu.
Molta sort als s’estiguin examinant.
Sí senyor, tal com diu en Pla, “la processó va per dins”, es nota que els nervis són a flor de pell i que tot just ha tingut temps només d’escriure quatre ratlles al dietari.
Moltes gràcies, Florenci!
No havia sentit dir mai la paraula rioler; sempre, rialler.
Sona molt bé!
Home, Anna, benvinguda de nou! (ara feia temps que no treies el nas o, com a mínim, se m’ha escapat).
De fet, als exàmens poden passar moltes coses curioses. Sense anar més lluny, jo conec una parella que es van conèixer en un. No vull dir amb això hi hàgiu de trobar l’amor de la vostra vida, ni que aneu descaradament a seduir el personal, aprofitant-vos dels nervis i la necessitat de calor humà de l’examinat: imagino que amb passar la major part de vosaltres en tindríeu prou. Però mai se sap.
I sí, reitero els meus més sincers desitjos als que esteu enmig d’aquest sidral, és clar. Encara que algun com l’Efrem sembla que s’ho passin pipa.
hi poden
Bon dia a tothom!
Suposo que aquests que van tan amarrats deu ser que ja saben que tindran alguna empenta, i no precisament de la Mare de Déu. Crec que qui va tranquil a un examen, sap que ho té tot guanyat o ho té tot perdut, o realment tant li fa. Recordo gent a l’institut amb mitja de notable o excel·lent a punt de patir atacs d’ansietat davant d’un examen. I els d’oposicions, allà, d’alegria, cap ni una.
No m’he trobat mai ningú que s’ho passi bé en un examen, si tinc oportunitat ja analitzaré l’individu en qüestió.
Bon dia a tots,
Encara que feia molt de temps que no em deixava veure si que us he seguit en tots els vostres comentaris, sobretot els teus Florenci, els de la Helena, l’Antoni, el Jaume …
He trobat els vostres debats tant interessants que m’he estimat més no fer cap intervenció, però l’entrada d’avui tant curteta del Florenci m’ha tocat l’ànima i no m’he pogut reprimir de deixar una petita entrada.
En relació al comentari dels amors universitaris, només cal dir que el caliu i el contacte humà al llarg de les hores et poden portar moltes sorpreses, siguis a on siguis: universitat,biblioteca, feina …. ja que pasas molt més temps fora de casa que a dins.
Petonets a tots els que continueu participant en el blog.
Que tingueu bon estiu!!
Anna:
Ben trobada. En la cosa aquesta de l’amor, deixant a part universitats, biblioteques, feines, etc, cal mencionar els rodatges de pel.lícules, durant els quals – fent una feina gairebé conventual – s’intercanvien amors com arrobs a la fira de Sant Ponç. Que després durin o no, ai Senyor!, això no se sap mai!
Bon dia Jaume i tothom,
No he sabut trobar el significat de la paraula “arrobs”. És un localisme?
Quan als exàmens -que han fet de salconduit o de pany i forrellat: em queden tan lluny!..
Bon nit.
Arrop, es amb p.
Es un most bullit amb fruites fins adquirir la consistencia de xarop.
JPR, rebut i agraïda,
Bon cap de setmana a tothom.