Memòries escrites al dia

Cartes a Màrius Torres
seguides de Viatge d'un moribund
Joan Sales
Club Editor 1984 685 pàgines. 25 euros
El País, 26 d'abril 2007

En esclatar la guerra civil Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) havia acabat els estudis de Dret, treballava com a assessor de català a la Generalitat, era pare de família i havia abandonat feia uns anys la militància comunista. Uns mesos abans havia començat a cartejar-se amb una noia tuberculosa per entretenir-li el temps buit al sanatori de Puig d'Olena on estava hostatjada. Era la dona, del poeta Màrius Torres, i el que va començar essent un mer intercanvi epistolar cinc anys més. tard s'havia transformat en una obra d'una magnitud extrema: són 185 cartes escrites per Sales i on s'ofereix un prodigi d'intensitat estilística, un cabdal insuperable d'informació quotidiana sobre la vida a la rereguarda i al front, una enorme informació literària al voltant del procés de construcció de dues obres poètiques en marxa, i la descripció d'un aprenentatge vital enmig del soroll de la guerra.

Entre la primera i l'última carta, Sales ha presenciat en directe la sublevació militar a Barcelona i el desvari anarquista, ha ingressat a l'Escola de la Guerra per incorporar-se com a oficial a l'Exèrcit de Catalunya, ha combatut als fronts de Madrid i Aragó, ha experimentat la derrota militar i ha viscut el pas per la frontera com a vençut, ha estat exiliat a Franca i, posteriorment, a Santo Domingo. De tots aquests avatars en surt el pòsit que després es convertirà en la novel·la de la guerra per antonomàsia, Incerta glòria, un dels títols centrals de la narrativa catalana de totes les èpoques, però no és gens menor ni secundària la importància (i no tan sols històrica sinó també literària) que adquireixen aquestes Cartes a Màrius Torres que ara el Club Editor recupera per encetar una nova col·lecció que promet moltes felicitats lectores, "La cara fosca de les lletres", i que persegueix l'objectiu de recuperar documents de primera mà per il·luminar una mica més la història oficial. A més a més de la qualitat de l'edició, el lector també té l'oportunitat de llegir els poemes de Viatge d'un moribund, i que van forjar-se durant l'escriptura de l'epistolari i sobre els quals Sales i Torres discutien mentre anaven aprenent a fer-se poetes.

Ho escriu Ferran Soldevila en una de les anotacions dels Dietaris retrobats (1939-1943), un altre dels textos memorialístics excelsos que s'ha recuperat aquesta temporada: "Calen les memòries escrites al dia, per recordar exactament els esdeveniments". Ho fa Artur Bladé Desumvila a L'exiliada, una altra joia retrobada aquesta temporada, i ho fa igualment Joan Sales en cada una de les cartes que escriu a Màrius Tomes: el lector es deixa endur pel ritme d'una prosa que encadena tant l'observació precisa sobre els castanyers centenaris d'un bosc en flames com l'especulació moral al voltant dels efectes devastadors de la guerra sobre la població civil. I més enllà de la barbàrie i de la informació. gairebé documental amb què es descriuen els episodis bèl·lics o les hores avorrides mentre s'espera el canvi de Guardia, més enllà de les meditacions funestes al voltant del caos anarquista que s'experimenta a Barcelona, a tot arreu hi apareix sempre la voluntat de convertir-se en un escriptor, la vocació lectora -i, com passa amb els dietaris de Jünger, a vegades també es pot tenir la certesa que Sales, a l'altra banda de les calamitats que veu cada dia, s'interessa més pels llibres que va trobant abandonats pel camí en cases derruïdes o convents cremats--, i la nostàlgia pel caliu familiar.

I com a rerefons continu, el lector hi localitza totes les peripècies que envolten el naixement d'una amistat a través de la distància, les normes de la cortesia i el respecte, l'intercanvi d'oinions i judicis literaris, la fe i l'experiència religiosa, i una malenconia pèrdua de confiança en l'èxit polític i militar republicà, com si ja fos impossible conèixer l'ordre del món. "Tot s'esfuma", escriu Sales quan ja està al tròpic en un poema de Viatge d'un moribund, "manigües, rius, savanes i valls, | l'home els seus inútils treballs i la vida, que corre a submergir-se en l'ombra".

Ponç Puidevall