Amb les pedres disperses

Correspondència de
Josep Pla
amb Josep M. Cruzet






Ressenya de l'Avui, 28 de febrer 2004



Maria J. Gallofré Treu l'edició de 'Josep Pla, Josep M. Cruzet. 'Amb les pedres disperses' (Destino)
"Pla va sacrificar-ho tot pel seu projecte literari i de país"

Enric Vila

    Maria J. Gallofré ja ha tret l'edició de les 463 cartes que Josep Pla i Josep M. Cruzet es van escriure entre 1946 i 1962. Si aquest país encara s'estimés una mica, aquest llibre seria importantíssim, i es llegiria, s'estudiaria, es discutiria i se'n traurien conclusions. En això devia pensar Pla quan li deia a Cruzet que, sobretot, guardés les cartes. Escriure és pensar en el futur; sempre, i especialment quan la mirada busca sistemàticament el passat. Aquest llibre és una lliçó d'honor i de dignitat moral exemplar. Una lliçó d'altura, com la de Joan Sales, una de les grans figures sepultades sota aquesta lectura puritana del nostre passat recent que defuig la recerca de les passions humanes que l'han marcat. Però jo no sé per què els parlo ara de l'honor i la moral. Si el que convé tenir en aquest país són ideals que passin alts i una bona educació per no tallar el rotllo als convidats.

E.V. Aquest Josep Pla no me l'havien presentat.
M.J.G. Perquè no és el Pla de la boina. Crec que la paraula collonada només surt un cop en tot el llibre.
E.V. Però com és que no me l'havien presentat?
M.J.G. Oh! Jo fa anys que en parlo. El que passa és que sobre Pla hi ha uns estereotips molt forts, molt difícils de trencar.
E.V. Aviam, passem llista.
M.J.G. Ja són sabuts, no? El Pla col·laboracionista, el Pla pagès, el Pla garrepa, el Pla que va per l'estirabot i la sortida de to...
E.V. El Pla catalanista desmenjat-feliç bilingüe...
M.J.G. Bé, ja saps què escriu ell a Destino: "El bilingüismo no es una peripecia, es una tragedia" (27-4-57). I Espriu i Cruzet el feliciten.
E.V. Això el fa patir molt, oi?
M.J.G. Molt, perquè a part que ell no creu en el bilingüisme, veu que la situació de l'idioma va empitjorant. A les cartes contínuament es planteja d'abandonar la premsa per dedicar-se a escriure només llibres en català. La seva obsessió és deixar una obra sòlida, amena i extensa que faci front a la política de destrucció de la literatura catalana i contribueixi a refer el país.
E.V. I, curiosament, això el distancia de 'Destino'.
M.J.G. Et llegeixo una carta de 1951: "Verges i Teixidor estan profundament disgustats. Quan els vaig anunciar que la meva intenció era publicar 50 volums en català, quedaren groggies". I llavors explica que li han ofert una pensió mensual perquè segueixi publicant aquests "petits llibres en castellà", que ell diu que "s'han acabat".
E.V. Ara llegeixo jo: "Em diuen que 'L'Itàlia' va bé. Això vol dir que els de 'Destino' faran els possibles perquè ningú en parli". És fort!
M.J.G. Sí. Perquè, a més, no se'n sorprèn gens. Cruzet també es queixa molt de Destino, del poc interès que posa en la difusió dels llibres en català.
E.V. També de la censura.
M.J.G. Per descomptat. La censura és una tortura moral per a tots dos.
E.V. "La censura m'envelleix i no em deixa dormir", oi?
M.J.G. Exacte. Pensa que Pla treballa com un boig, a contrarellotge, sabent que li poden estroncar el projecte literari en qualsevol moment. Ell ho diu: "Si tinc la desgràcia de tenir una denúncia dient que he publicat 15 volums en català en 3 o 4 anys, no me n'aprovaran cap més".
E.V. "De vegades em sembla que no duraré i m'entra la fúria de salvar un altre llibre".
M.J.G. Sí: ell vol passar com l'autor central de la seva època en català. I, a més de treure material inèdit, necessita integrar els llibres castellans de postguerra i els catalans dels 20-30, al nou projecte literari. Per això parla de salvar-los.
E.V. I, per això, el Pla garrepa es gasta una fortuna recomprant els seus llibres.
M.J.G. Sí. Recompra tots els llibres seus que pot i li costen un ull i mig de la cara.
E.V. Fins i tot rebutja un augment d'honoraris perquè ho troba arriscat per a Selecta.
M.J.G. És que pel seu projecte literari, que també és de país, ho sacrifica tot: diners, salut...
E.V. Amb la por a la mort sempre present, eh?
M.J.G. Té por a morir-se abans d'hora perquè li pesa la responsabilitat. Fixa't que es queixa molt que escriu lent per culpa de l'ansietat i la depressió.
E.V. Provocades per "la falta d'equanimitat i de valor cívic en el nostre país, davant uns interessos creats artificialment...".
M.J.G. Exacte.
E.V. Una altra confusió: creure que l'escepticisme de Pla, que és una pura actitud intel·lectual, és un sentiment.
M.J.G. Bé. Pla escriu una dedicatòria a Cruzet que se li pot aplicar perfectament.
E.V. Aviam, llegeixi.
M.J.G. "Amb una tenacitat admirable, amb una passió freda, heu lluitat contra la situació més tràgica per què ha passat, en els temps moderns, el nostre esprit. Em sento orgullós de la vostra posició i el vostre esforç, sobretot perquè és una posició i un esforç molt singular en el nostre país. Lluitar és feina d'homes. Lluitar i guanyar és feina d'homes intel·ligents".
E.V. És exagerar dir que Pla era nacionalista?
M.J.G. No. Ni dir que té una idea de Països Catalans. Per això intenta vendre els seus llibres al Rosselló o diu a Cruzet que tingui en compte els joves mallorquins i miri què es fa al País Valencià.
E.V. Per què es lliga amb Selecta?
M.J.G. Perquè considera que Cruzet és l'editor més compromès amb la reconstrucció del mercat de lectors en català. Si t'hi fixes, Pla li va donant consells, que sobretot fugi de les capelletes, que publiqui escriptors joves, que recuperi aquest autor o aquell altre; gairebé li fa el cànon.
E.V. I quan Cruzet mor sobtadament, ha de tornar a començar.
M.J.G. Queda molt tocat, però sí. Hi torna. Amb Vergés.
E.V. Sap què? Que em trec la boina.

  



Josep Pla, en l'homenatge a Josep M. Cruzet
Carme Arnau:La Copa Davis de les edicions catalanes
Joan Triad˙: Retrat d'un editor de la 'Nova Renaixenša'



Josep M. Cruzet en aquestes pÓagines



A l'índex