Comentaris a: 6 de setembre 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sat, 15 Sep 2018 17:17:05 +0000

Benvolgut amic Valls. Responc en nom de l’associació Xarxa de Mots, promotora d'aquest blog i del que vam obrir fa 10 anys, el 2008, i us agraeixo aquesta afinada observació, tant com la reproducció del text que vam titular «Una autoentrevista dels anys finals» en el blog Quadern de notes vistes. El bloQG del 2008-2009 reproduïa el que es tenia per original del Quadern gris, amb totes les esmenes que vam creure oportunes després de confrontar les edicions clàssiques i les remarques que altres observadors ens vam aconsellar d’introduir-hi, procurant per-ho sempre amb un prudent bon sentit. En aquesta nova versió d'internet ens hem basat en l’edició del professor Narcís Garolera (editada el 1912 per la mateixa editorial Destino, explicada i justificada per ell mateix), i encara hi hem esmenat algun error tipogràfic no observat en la correcció de proves d’impremta. La «xivella» que hi detecteu en comptes de l’habitual «sivella» ha de ser, doncs, un d’aquests errors tipogràfics, en aquest cas inadvertit per nosaltres, qüestió que, tanmateix, procurarem aclarir amb el Sr. Garolera, sempre que ell encara pugui consultar els originals de Pla. Agraïm novament la vostra col·laboració! Ramon Torrents Xarxa de Mots

Per: Josep VALLS GRAU

Josep VALLS GRAU — Sat, 15 Sep 2018 09:15:42 +0000

Deliciosa lectura sobre Girona i altres temes. Una cosa em crida (una mica) l’atenció: quan Pla escriu sobre el senyor Colomines, hi ha una frase que diu així: “…no solament des del punt de vista del cinturó de xivella…”
Al senyor Pla no li vaig sentir mai dir “xivella”, sinò sempre “sivella”. I subratllo aquesta paraula perquè les qüestions de vestimenta van ser força habituals en les nostres converses. No és pas cap cas de vida o mort, no és essencial ni primordial ni res de tot això. Però m’ha tocat la curiositat: algú podria dir d’on ve aixó de “xivella”? És que no ho trobo als diccionaris (als diccionaris que tinc a casa, vull dir…). A El Quadern Gris, vol.1 de l’OC, a la pàgina 319, el senyor Pla escriu “sivella”, és clar. Moltes gràcies.
em podria ós

Per: Polèmiques entre pares i fills: què deia Josep Pla - Alba Castellví

Polèmiques entre pares i fills: què deia Josep Pla - Alba Castellví — Wed, 12 Sep 2018 16:04:33 +0000

[...] escrita ara fa un segle. L’he trobada gràcies al bloQG 100, una iniciativa de la Xarxa de Mots (enllaç). M’ha agradat molt i mostra que la discordança entre generacions és un fet intemporal. Cal [...]

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 06 Sep 2018 09:07:18 +0000

M’agrada molt que digui que no té sentit pràctic, que els diners no semblen fets per a ell, però a la carrera ens van dir que aquell que nega el món material és boig.

Aquest acompanyar-ho tot amb pa de l’àvia potser és per “el nostre pa de cada dia” portat fins a les darreres conseqüències. És ser una mica boja per un altre cantó. Costa molt, a vegades, fer-li entendre a un diabètic ja gran que no li convé gaire de menjar pa, per aquest costum de la vida antiga tan arrelat al que es refereix Pla.

Tots sabem prou bé quin és el nostre pa de cada dia, cadascun el nostre personal i intransferible.