Crec que la situació econòmica de la República de Weimar o la visita dels reis d’Espanya és un detall, un exemple gràfic, però que, darrere el valor de la moneda, hi ha una visió de la societat i la vida que Pla ja portava en el seu bagatge personal.

El 20 de febrer del 1976, quan els reis d’Espanya van visitar Girona i Olot, Ramon Sala, que seria Senador a Madrid per Convergència i Unió, va venir al Motel Empordà de Figueres (on jo treballava) a buscar el senyor Pla perquè el rei el volia veure. I el va portar a Olot. A la nit, Pla arribà a Figueres cansat i mullat, aquella tarda havia plogut molt. Menjà una sopa de farigola i un flam, i a la sobretaula (no tenia son malgrat el cansament) en un moment determinat li vaig preguntar què li havia dit el rei. I ell em respongué: Li diré el que jo li he dit a ell. Que tingui en compte sempre i tothora, que la moneda és allò més important de tot per a un país… La reina ha preguntat: “Más que la familia?”. Doncs sí senyora: la moneda és més important que la família.

I aquell vespre m’explicà per primera vegada quan amb en Xammar eren a Alemanya al temps de la República de Weimar. Deia que la inflació era tan immensa, que per anar a prendre un cafè havien de portar una maleta plena de bitllets. I que el govern alemany va haver de fer un decret explicant quants zeros tenia un milió… (Molt planià tot plegat, és clar).

Que la moneda d’un país era el més important, ho va dir a força més gent. Era un tema recurrent, almenys durant els anys que el vaig tractar.

Aquest contrast entre el que és ser bohemi i el que és ser respectable, el ser-ho tot alhora, és el que fa el millor art. I ell deu ser el millor artista, del segle XX, que no acostuma a viure de renda.