Comentaris a: 2 de desembre de 1918

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 05 Dec 2008 14:40:41 +0000

“S’ha dit que el Pla més bo és el dels primers escrits”: Ramon, aquest és un tema molt complex, per un cantó hi ha l’experiència de tota una vida escrivint, que no es pot menysprear. Per l’altra, la sort del principiant i aquell primitivisme encara no tocat tant per l’intel.lecte, aquella primera obra que serà l’arrel de la posterior.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 04 Dec 2008 19:00:09 +0000

Les últimes observacions de l’Antoni m’han fet pensar que podia ser interessant de comparar el que llegim aquests dies amb el que havia escrit Pla en el primer Quadern gris.

Només n’he reproduït una pàgina, la que comença el 2 de desembre (1918).
http://www.lletres.net/pla/1aQG_181203.html

No havia tingut prou imaginació per veure el món en forma de novel·la, Helena, però va cuinar un bon resultat, de maduresa, amb els ingredients de la joventut. S’ha dit que el Pla més bo és el dels primers escrits. L’obra final combina una cosa i l’altra i, sense ser formalment una novel·la (gènere fronterer, en dius),.és aquest, el Pla que elogien?

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 02 Dec 2008 13:43:31 +0000

“No he tingut mai prou imaginació per a aconseguir veure la vida en forma de novel·la. Probablement és perquè la meva ignorància, la meva inexperiència de la vida, és completa.”
Pla és com l’aneguet lleig: resulta que la seva obra és encara millor que la dels que fan novel.la convencional. Sobretot, perquè es considera que només els genis fan servir gèneres fronterers, entremesclats.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 02 Dec 2008 09:11:02 +0000

L’entrada d’avui al manuscrit original “El primer quadern gris” diu:

“Dilluns 2 decembre.- Amb Bofill (Gori) a S. S: a caçera. Tarda clara, asoleiada, exquisida, delicada. Ningú enlloc. Bofill em diu que no hi ha cap necessitat ni res prou important que exigeixi de fer justicia. No s’ha de tocar res – diu. La questió es anar tirant.

Un mentider es sempre un home fonamentalment optimista. El farmaceutic Preses parla del Perú i aboca pel broc gros. Les serps -diu- ens entraven per la porta de l’eixida i sortien per la del carrer. Al Club tothom sembla transformat.

El Fraternal m’invita a la festa de la Victoria. Passo.”