Dilluns - Amb Bofill (Gori) a S. S: a caçera. Tarda clara, asoleiada, exquisida, delicada. Ningú enlloc. Bofill em diu que no hi ha cap necessitat ni res prou important que exigeixi de fer justicia. No s'ha de tocar res - diu . La questió es anar tirant.

x Un mentider es sempre un home fonamentalment optimista. El farmaceutic Preses parla del Perú i aboca pel broc gros. Les serps - diu - ens entraven per la porta de l'eixida i sortien per la del carrer. Al Club tothom sembla transformat.

x El Fraternal m'invita a la festa de la Victoria. Passo.

Dimarts 3 decembre - Calella. Crepuscle sobre el Cap Roig de carn de taronja que es va daurant i desseguida seriem al Ticià.

x Trobo, tornant, la gitaneta que em fa pensar, pels ulls tan oberts, amb els que pinta Sunyer.

4 - Amb Bofill (Gori) a Llafranc. Pel cami em parla del seu sogre, en Manel Fina que fou duran tants anys jutje municipal. Li repugnava - em diu - de dictar sentencies. Ouan la questió havia madurat prou, cridava als litigants i tractava d'acostar-los i d'avenir-los. L'argument mes eficaç que solia donar era aquest: feune via de posarvos d'acord perque haig d'anar a dinar a Llafranc. Generalment s'hi posaven i el jutje, amb una certa pompa, tirava els papers a l'estufa. I després se n'anava a dinar a Llafranc.

x Veiem la xusma de sempre. A l' istiu [...]