Comentaris a: [IV.6] Notícies de Barcelona – [IV.7] La nit de Girona

Per: Manel Vidal

Manel Vidal — Wed, 26 Feb 2014 20:34:07 +0000

Una nova lectura del passat que podem fer amb ulls d’avui: “…enmig de l’enfonsada del front militar i del règim republicà i autonòmic, encara es manté viva la rancúnia de partit i de grup”. Sembla el nostre pecat recurrent; l’enemic està unidíssim (UPyD, PP, PSOE) i es manté ferm, però nosaltres som incapaços d’unir-nos ni tan sols per a les coses més bàsiques, cadascú tira per la seva banda.

Per: Manel Vidal

Manel Vidal — Wed, 26 Feb 2014 20:29:17 +0000

“Semblava una festa major”, diu la Sra. Arderiu. No es ben bé un ambient de “festa major” el que descriu Rovira… Vols dir que eren a la mateixa ciutat?

Per: Mariona Camps

Mariona Camps — Wed, 26 Feb 2014 17:01:41 +0000

Sobre els rius de gent que inunden Girona, Clementina Arderiu evocava:
“Un diumenge, en Pi i Sunyer va venir i va dir: «Ara és el moment. Aquesta tarda a les quatre hi haurà un cotxe.» En efecte, ens va venir a buscar un cotxe amb en Pous i Pagès dins, que ens va portar fins a Girona. La ciutat era plena de diputats del Parlament català. Tothom es coneixia. Hi havia mig Barcelona. Semblava una festa major. Però l’endemà, Girona era buida, a més de glaçada.”
I Sebastià Gasch (a Etapes d’una nova vida. Diari d’un exili), referint-se als mateixos dies:
“I arribem a Girona. Me la imaginava tranquil·la, solitària, ignorant la guerra. La trobo atapeïda d’una gentada imponent, trista, antipàtica, irrespirable. Encara no ens hem evadit de la guerra. Tot al contrari. Allà es respira més intensament que enlloc. (…) Comencem a tenir la sensació de trobar-nos abandonats. No es pot menjar, no es pot dormir.”