<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	
	>
<channel>
	<title>Comentaris a: [VIII.4] Barcelona ha caigut! &#8211; [VIII.5] Els escriptors i els diputats</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/rovira/dd/?feed=rss2&#038;p=201" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=201</link>
	<description>Memòries sobre l&#039;èxode català</description>
	<lastBuildDate>Mon, 05 May 2014 13:01:29 +0000</lastBuildDate>
		<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
		<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=3.8.41</generator>
	<item>
		<title>Per: Mariona Camps</title>
		<link>http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=201#comment-38</link>
		<dc:creator><![CDATA[Mariona Camps]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 24 Mar 2014 18:57:30 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=201#comment-38</guid>
		<description><![CDATA[La visió d&#039;Otília Castellví (&lt;i&gt;1926-1946. Vint anys d&#039;història&lt;/i&gt;, 1997), que aquells dies va ser testimoni de l&#039;entrada de l&#039;exèrcit franquista a Barcelona:
   «Estàvem en un pis alt, del carrer Provença, a prop de Muntaner i, tot sovint, algú de nosaltres, mut i trist, com qui s&#039;apropa a un llit d&#039;un moribund, miràvem la ciutat de Barcelona per entre les persianes del balcó, com cercant una esperança. Res, però, donava mostres de cap canvi que ens pogués reanimar. El quadre era, realment, agònic: armes llençades per tots els indrets; llibres i papers cremats al mig dels carrers; homes corrent espaordits, mig vestits per haver llençat els uniformes que els comprometien... Quan un de nosaltres havia vist tot això no li quedaven ganes de tornar al balcó. El darrer que hi sortí, veié la bandera monàrquica espanyola, que era també la d&#039;en Franco, a l&#039;edifici de l&#039;Hospital Clínic. Aquesta aclaparadora constatació equivalia a dir, que la fi havia arribat per a nosaltres. Tots ens trobàrem amb els ulls negats de llàgrimes... Era el dia 26 de gener de 1939.»]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>La visió d&#8217;Otília Castellví (<i>1926-1946. Vint anys d&#8217;història</i>, 1997), que aquells dies va ser testimoni de l&#8217;entrada de l&#8217;exèrcit franquista a Barcelona:<br />
   «Estàvem en un pis alt, del carrer Provença, a prop de Muntaner i, tot sovint, algú de nosaltres, mut i trist, com qui s&#8217;apropa a un llit d&#8217;un moribund, miràvem la ciutat de Barcelona per entre les persianes del balcó, com cercant una esperança. Res, però, donava mostres de cap canvi que ens pogués reanimar. El quadre era, realment, agònic: armes llençades per tots els indrets; llibres i papers cremats al mig dels carrers; homes corrent espaordits, mig vestits per haver llençat els uniformes que els comprometien&#8230; Quan un de nosaltres havia vist tot això no li quedaven ganes de tornar al balcó. El darrer que hi sortí, veié la bandera monàrquica espanyola, que era també la d&#8217;en Franco, a l&#8217;edifici de l&#8217;Hospital Clínic. Aquesta aclaparadora constatació equivalia a dir, que la fi havia arribat per a nosaltres. Tots ens trobàrem amb els ulls negats de llàgrimes&#8230; Era el dia 26 de gener de 1939.»</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
