Per: Elisa

Elisa — Thu, 06 Feb 2014 11:25:34 +0000

Trobo que el testimoni que copies dóna la dimensió real del drama, amb gent que no són ni diputats ni intel.lectuals ni escriptors ni res d’especial, sinó simplement “poble”.

“Els darrers dies de la Catalunya republicana” em sembla exemplar, però en general ofereix la crònica dels diguem-ne privilegiats que, patint i tot, van poder fugir amb una relativa facilitat. Potser m’equivoco i no es tracta tampoc de fer comparacions per veure qui la va passar més magra.

Per: Mariona Camps

Mariona Camps — Wed, 05 Feb 2014 21:15:54 +0000

Molt interessant el noticiari “La mutilation de Barcelona” que heu enllaçat (http://www.youtube.com/watch?v=b5IO6GO0_9k#t=77mutila)!
   ”Mentre fem camí hi ha dos bombardeigs, cap a la banda del port. El meu fill, que té 10 anys, camina sense cansar-se; però s’afecta visiblement per les fortes detonacions.”
Compareu amb aquest altre testimoni:
   ”De dia havíem vist esfondrar-se, com castells de cartes, cases de deu pisos. Era terrible. Si tot això hagués estar provocat per una catàstrofe de la naturalesa, la impressió no hauria estat tan amarga, però saber que eren els que es deien germans que la provocaven, això ens esborronava. Pensar que sota tanta runa hi havia nens abraçats a la seva mare, vellets pacífics i gent indefensa, ens semblava cruel.
   De gent important, en quedava poca al nostre voltant, però la genteta veïna venien a vegades a trobar-me per tal d’agafar ànims.
   —És que durarà molt això? Si es perd la guerra, què farem?
   Jo mirava de donar-los esperança, i els deia que tinguessin confiança en Déu.
   —Però, vostè, encara creu en Déu? ¿No veu el que diuen els que ens envien les bombes? Sempre tenen el seu nom a la boca.”
(Josefa Armangué: Una família en exili. Memòries 1935-1965)

Comentaris a: II. Caldrà sortir de Barcelona – [II.1] Passos inútils sota les bombes

Per: Elisa

Per: Mariona Camps