<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	
	>
<channel>
	<title>Comentaris a: [I.8] No hi ha barratge &#8211; [I.9] Els matiners &#8211; [I.10] El cor del poble</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/rovira/dd/?feed=rss2&#038;p=133" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=133</link>
	<description>Memòries sobre l&#039;èxode català</description>
	<lastBuildDate>Mon, 05 May 2014 13:01:29 +0000</lastBuildDate>
		<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
		<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=3.8.41</generator>
	<item>
		<title>Per: Mariona Camps</title>
		<link>http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=133#comment-9</link>
		<dc:creator><![CDATA[Mariona Camps]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 03 Feb 2014 17:32:24 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/rovira/dd/?p=133#comment-9</guid>
		<description><![CDATA[&quot;M’adono de la tèrbola satisfacció dels franquistes més o menys disfressats, que em miren amb ulls dolents...&quot;. Josefa Armangué, dona de Santiago Rubió i Tudurí, narra un episodi semblant a &lt;i&gt;Una família en exili. Memòries 1935-1965&lt;/i&gt;, dies abans de la caiguda: &quot;Empitjorant les posicions de la República, algunes persones s&#039;alegraven de poder-nos molestar per telèfon. «Què, ja us prepareu a fugir? Comencin, comencin a fer les maletes...» I sentíem a través de l&#039;auricular les rialles d&#039;aquella gent.&quot;]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;M’adono de la tèrbola satisfacció dels franquistes més o menys disfressats, que em miren amb ulls dolents&#8230;&#8221;. Josefa Armangué, dona de Santiago Rubió i Tudurí, narra un episodi semblant a <i>Una família en exili. Memòries 1935-1965</i>, dies abans de la caiguda: &#8220;Empitjorant les posicions de la República, algunes persones s&#8217;alegraven de poder-nos molestar per telèfon. «Què, ja us prepareu a fugir? Comencin, comencin a fer les maletes&#8230;» I sentíem a través de l&#8217;auricular les rialles d&#8217;aquella gent.&#8221;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
