Comentaris a: [I.5] L’ambient popular – [I.6] Encara sou ací? – [I.7] Un dinar al Majèstic

Per: Anna Maria Saludes i Amat

Anna Maria Saludes i Amat — Wed, 05 Feb 2014 15:48:34 +0000

Més enllà dels paral.e.lismes que es poden fer entre l’ahir i l’avui, aquest dietàri de Antoni Rovira i Virgili, és una obra cabdal sobre l’èxode català a causa de la Guerra Civil d’Espanya (1936-1939) i sobre com va finir un nostre somni de cultura i civilitzacio. Es una sort immensa haver-lo publicat de nou: ” Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català.” Un dels titols cabdals de la nostra literatura de resistents. I tot gràcies als benefactors i mecenes espontànis. Com també va ser una sort que Curial Edicions a la col.leccio la mata de jonc , que volia dir Max Canher, l’any 1976, el publiqués corra cuita, amb la nova situacio polìtica a Catalunya. Des de l’any 1940 a Buenos Aires, que havia vist editar la primera sortida del llibre. TRenta sis anys!!!
Tan de bò, el llegeixi força gent, joves , i no tan joves per refrescar la memòria sobre els fets, tan ben explicats a través d’una ploma excel.lent, com la de Rovira i Virgili, exemple de ciutadà culte, cìvic i ètic al màxim grau.

Per: Jordi Palou

Jordi Palou — Fri, 31 Jan 2014 18:15:53 +0000

Un altre passatge interessant, que hauria de fer reflexionar més d’un representant públic dels nostres dies:
“Ni la meva condició de diputat, ni la de vicepresident primer del Parlament de Catalunya, no m’han valgut l’avantatge de disposar de cotxe, ni tan sols per anar i venir entre Horta i el centre de Barcelona (sis quilòmetres llargs). Quan demano a aquest objecte el cotxe d’un amic, me’l deixa si el té disponible; però jo estalvio tant com puc aquestes peticions. Més m’estimo fer l’esforç físic de caminar una hora i mitja que no pas l’esforç moral de demanar el cotxe.”

Per: Eduard Martí

Eduard Martí — Fri, 31 Jan 2014 08:32:58 +0000

“[Barcelona] ha treballat, ha mantingut la vida quotidiana, ha donat un gros percentatge de combatents als exèrcits de Catalunya i de la República. Ha acollit amb dolor, però amb enteresa, tota la pluja d’adversitats de la lluita. S’ha empobrit, s’ha amagrit, s’ha decandit. Ha ajudat més que no ha estat ajudada. I com a paga, ha rebut més recriminacions que lloances. Per a altres ciutats, corones heroiques, per a Barcelona, càrregues i insults.”
Si canviem ‘Barcelona’ per ‘Catalunya’ i traslladem el context de la guerra als darrers 30 anys de relació Catalunya-Espanya, el diagnòstic es manté inalterable: “S’ha empobrit, s’ha amagrit, s’ha decandit. Ha ajudat més que no ha estat ajudada. I com a paga, ha rebut més recriminacions que lloances.” La història es repeteix?