Per: Mariona Camps

Mariona Camps — Fri, 28 Mar 2014 21:23:26 +0000

Avançant una mica els esdeveniments, aquest és el testimoni que Carles Pi i Sunyer ens deixà de l’èxode (1939. Memòries del primer exili ):
“La massa de gent que es desbordava pels passos dels Pirineus per anar a vessar-se damunt de les terres del Rosselló prenia les proporcions d’un gran fenomen històric. Era, traslladat a la nostra època, com els grans moviments antics de migració de pobles. Aquelles grans corrues de gent que uns quants dies abans havíem vist marxar obstinadament cap a la frontera, i que un cop aquesta creuada, baixaven cap a la plana. Havien hagut d’abandonar els carros, els camions, els cavalls, molts bagatges, gairebé tot el que esperançaven poder endur-se amb ells; aquella multitud d’homes, dones i criatures. Molts aconseguiren entrar per les carreteres; però molts d’altres, soldats i civils, varen fer-ho pels camins de muntanya. Era com un gran desglaç, una allau d’aigües desbordades que s’estengués per pobles i masies, per boscos, vinyes i conreus. Quelcom inesperat, imprevist, que prenia per sorpresa tots els que veien arribar la riuada més creixent dels refugiats.”

Per: Toni

Toni — Fri, 28 Mar 2014 08:17:05 +0000

Per la foto del diari francès, sembla que els “nationalistes” que volien tallar les comunicacions entre Catalunya i França no érem els catalans, sinó algú altre.

Comentaris a: [VIII.8] La pluja impia – [VIII.9] Eixam de rumors – [VIII.10] Primera conversa amb Carles Pi i Sunyer

Per: Mariona Camps

Per: Toni