Per: Mariona Camps

Mariona Camps — Wed, 26 Mar 2014 20:23:54 +0000

Sebastià Gasch també era al Mas Perxers aquells dies i en va deixar testimoni a Etapes d’una nova vida. Diari d’un exili (Quaderns Crema, 2002), amb frases breus i tallants:
«Fumem molt, conversem. Carles Pi i Sunyer seu o es passeja lentament. Comencen a fer-se llistes per a passaports problemàtics en un despatxet veí. Esperem àvidament l’hora de dinar. Passem molta gana. Les tardes són inacabables. Els homes es juguen a cartes bitllets grossos en la cuina, vora la llar. Les dones es reuneixen al primer pis. En Fabra els fa sovint companyia. Tot sol amb els meus pensaments, pujo i baixo inlassablement. En fer-se fosc, en la sala on hi ha emmagatzemat el Tresor Artístic, arriben notícies contradictòries de la guerra. Cada dia varien. El cert és que els feixistes avancen contínuament. Va arribant gent. El mas ja és insuficient. Cal fer torns per a menjar. La brutícia comença a inundar tota la casa. El lavabo ja és inabordable. Cal fer cua per a entrar-hi. No ens movem del mas perquè recuperen els mobilitzats a tot gas.»

Comentaris a: [VIII.6] Tertúlia d’intel·lectuals – [VIII.7] La invasió del mas segueix

Per: Mariona Camps