Per: Mariona Camps

Mariona Camps — Wed, 19 Mar 2014 22:04:27 +0000

Del llibre de Sebastià Gasch (que també era al Mas Perxers aquells mateixos dies) Etapes d’una nova vida. Diari d’un exili (Quaderns Crema, 2002):
«Passem per una Figueres amb cases destruïdes i embotellament feixuc. I mas Perxers. No ens acaba de fer el pes. Poca llum. Ens obliguen a transportar matalassos sota la pluja. I mala nit, dormint a terra amb Guansé i Bransuela. S’inicia una etapa de brutícia i de descoratjament. Fa molt de fred. En una cambra del primer pis, immensa, dormim els homes en una estesa de matalassos i sense gairebé desvestir-nos. Les dones ho fan en una cambra per a elles soles. Alguns companys de la Institució tenen cambra per a ells. El menjar és molt escàs. Hi ha hagut dies d’àpat únic servit a hores inversemblants: les quatre o les cinc. A la nit, hem fet cua per al brou. Les senyores Francès, Artís, Murià, s’ocupen de la cuina. Coneixem hores de tristesa i avorriment. Els matins assolellats, els passem en una terrassa davant un paisatge de meravella. De tant en tant, se senten bombardeigs llunyans. En aquell paratge, l’estrèpit de les bombes adquireix un volum considerable i impressionant.»

Comentaris a: [VII.5] Unes hores d’angúnia – [VII.6] Sense taula i sense llit

Per: Mariona Camps