Explicació inicial
(prefaci al volum 1 de l'obra completa)
AMB ELS MEUS AMICS JOSEP VERGÉS I JOAN TEIXIDOR, editors, hem decidit de publicar uns volums –el número dels quals és impossible, en aquest moment, de fixar– relacionats amb la meva obra literària.
Una primera temptativa, realitzada anys enrera, fou, per diverses circumstàncies i sobretot tècnicament, una certa improvisació. Ara, les coses han madurat més i han estat més estudiades. Però jo no sóc pas el més indicat per a parlar-ne. És el lector el qui en definitiva hi dirà l'última paraula.
En el nostre món editorial en llengua catalana, que és petit, que és susceptible d'ampliar-se –però, pel fet de ser el meu, per mi no n'hi ha d'altre–, és absolutament d'agrair el pensament d'aquests amics, no solament per la qualitat que volen posar en les seves edicions, sinó per la volada que hi volen donar, que és considerable.
El primer volum d'aquesta obra –que vostè, lector, té ara a les mans– es titula «El quadern gris» i el senyor Joan Fuster, notori intel·lectual aparegut en aquesta geografia quaranta anys després de l'escriptura d'aquest llibre, hi ha posat un llarg pròleg que agraeixo amb la més viva cordialitat.
El bloc d'escrits que constitueix «El quadern gris» es publica, en aquest moment, per primera vegada. Hauria estat impensable que algun editor, en els decennis anteriors, hagués emprès la responsabilitat d'editar-lo. D'aquesta meva ingent escriptura de la primera joventut, en fou separada una petitíssima part que constituí una aportació a l'índex dels meus primers llibres. És el que féu Ignasi Armengou, de l'Editorial Diana. Més tard, l'Editorial Selecta publicà els «Primers escrits» amb el mateix criteri de limitació deliberada. La totalitat del filó –que fins ara no ha estat aflorat– es publica en el present volum i amb el nom que li fou donat en 1918: «El quadern gris» –paraules que em recorden un esforç que durant molts anys vaig considerar irrealitzable.
Després seguirà un volum, naturalment de la mateixa estampa, que es titularà «Aigua de mar». Contindrà els escrits, sobretot de la meva adolescència i primera joventut, relacionats amb el mar i una gran quantitat de papers sobre el mateix temari que no s'han publicat mai.
Continuarà la sèrie «Primera volada», que aplegarà els meus llibres «Girona», «Barcelona» (ampliat) i «Madrid», les tres primeres ciutats en les quals he viscut. A Girona, hi vaig estudiar el batxillerat; a Barcelona, la carrera de Dret; a Madrid, hi vaig fer un periodisme de divagació ja fa molts anys.
La meva primera aventura periodística a l'estranger es produí a París, a partir de 1920. Entre una cosa i l'altra dec haver viscut a París i en altres llocs de França potser cinc o sis anys. El quart volum de l'obra es titularà «París i França» i recollirà una llarga experiència, que des del meu punt de vista personal ha estat considerable, decisiva.
El cinquè volum es titularà «El Nord» i presentarà una gran quantitat de testimonis del meu nomadisme recalcitrant: «Cartes de lluny», «Cartes de més lluny» i el viatge a Rússia el 1925. Aquest llibre contindrà una determinada dosi de lirisme i, sense barrejar-s'hi, una acumulació informativa. És un esforç per aconseguir una positiva simplicitat d'observació. Si hom hi arriba es pot mantenir l'interès en el temps. Està per veure si jo hi he arribat. Que aquest ha estat el desig és evident.
El periodisme nòmada, practicat durant molts anys, em donà per escriure narracions, fantasies i històries de temari molt divers. Aquest conjunt d'escrits constituirà un volum –el sisè– que es titularà «La vida amarga».
Seguiran llibres sobre el meu país, els pagesos, biografies, el Mediterrani, etc., amb un gran nombre d'aportacions inèdites i que seran anunciats quan vingui el moment. Fer-ho ara podria semblar una fantasia hiperbòlica. Una vegada publicats aquests sis primers volums, els altres seran una feina normal i positiva.
Establertes clarament les coses en aquests termes, no crec que en aquest moment calgui dir res més –llevat d'agrair al lector la seva curiositat si és que es produeix i la crítica que potser se suscitarà, que jo voldria tan viva com correspon a l'esforç que tots plegats hem de fer.
J. P.
Mas Pla, octubre 1965
[ El quadern gris ]
A l'índex