Agustí Pons «Contra la frase en forma de cua de peix»

Acaba l'any i seguim parlant de Josep Pla. Fa uns mesos, la Virreina es va omplir de públic per seguir un cicle de conferències on hi va haver més focs d'artifici que rigor. Aquests dies, i com a activitat complementària a l'exposició Josep Pla, la diabòlica mania d'escriure, se n'ha organitzat un altre, de cicle, titulat Lectures d'El Quadern Gris, al qual, previ pagament, hi assisteixen unes poques persones, selectes, que tenen el plaer d'escoltar les reflexions d'alguns dels millors especialistes sobre Pla. Dijous va ser el torn de Lluís Bonada i Antoni Marí i les seves dissertacions no van defraudar.

Lluís Bonada va parlar de l'obsessió de Josep Pla contra la frase en forma de cua de peix i els periodistes presents a la sala de seguida el vam entendre. "No serveix de res un esclat de genialitat a la sisena ratlla si el lector t'ha abandonat a la primera", ha escrit la periodista i escriptora francesa Christiane Grand. Pla no havia llegit Grand però havia freqüentat prou diaris per saber que al lector cal atrapar-lo a la primera ratlla i procurar no deixar-lo anar. "Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat." Així comença l'edició definitiva d'El quadern gris, publicada el 1966 en forma de dietari a partir d'una primera redacció escrita, però no editada, els anys 1918-1919. Bonada ens va fer adonar que fins a la darrera paraula el lector no comprèn el sentit global d'aquella primera frase i que es tracta d'una tècnica també usada per un altre gran narrador que també va començar com a periodista, és a dir, Gabriel García Márquez. En canvi, una frase amb c ua de peix seria aquella que manté una tensió decreixent i que acaba desfilant-se a través d'uns quants complements circumstancials.

Per la seva banda, Antoni Marí ens va retornar la imatge més dura de Josep Pla, la més autèntica, si així es pot dir: la d'un nihilista epistemològic i metafísic que, a la manera del duc de Saint-Simon i de Marcel Proust, es refugia en la memòria moral per tal de descriure i reconstruir la seva experiència històrica. I si Bonada, en parlar d'El quadern gris, havia apuntat la influència de Montaigne i Nietzsche, Marí hi va afegir el nom de Leopardi. En tot cas, la lectura del manuscrit d'aquell quadern permet constatar que, ben jove encara, i abans del seu primer viatge a París, Josep Pla havia llegit ja molt i havia llegit autors importants. Això explica que alguns dels seus primers treballs periodístics fossin de crítica literària. En tot cas, Pla va entrar a la literatura catalana com un cavall sicilià. De la mateixa manera, per cert, que el seu admirat Espriu reconeixia haver-ho fet amb El doctor Rip.

A l'índex