És treta d'un video que he trobat avui amb molta cosa ja vista, però que potser també serveix.

Pel que fa al que deia en Ramon sobre la manera de referir-se als personatges de la família, pel que llegeixo de les “Notes per a un diari 1966″, normalment no hi escriu “el meu germà” sinó “Pere”: “Després, vénen Pere i Frank i m’inviten a anar al camp de golf de la platja de Pals, del qual Frank és soci. (…) El joc és curiós –el desconeixia totalment–; deu ser molt sa, però no crec pas que sigui gaire divertit” (20 maig). “Després ve un xicot de Mont-ras, que es vol dedicar als suros, com en temps de la mamà” (16 maig). “Ve Pere, amb el correu i parlem una estona. Amb això arriben Frank, Maria Lluïsa i els nens” (14 de maig). Etcètera. I en les entrades que heu triat també diu: “Vénen Maria i Frank”, “Idea angoixosa d’haver perdut el paper de la mamà” (19 de juliol)… Potser no és tan clar, doncs, que escrigui aquestes notes sabent que seran publicades tal qual.

Això vol dir que, sempre, fins en aquests apunts, sap que serà llegit?

“A les sis comencen de batre. Molta gent. El soroll de la màquina. Difícil de dormir; intermitències. Molta gent. Moltes garbes, molta palla, collita fora del normal. Abans d’acabar, ensulsiada de la pallera, per escassa idea de la palla: la batedora soterrada, el tub trencat, un carro de garbes que no s’ha batut. Per fortuna, cap desgràcia personal”.

Darrere de l’escriptor i l’home de tertúlia, hi ha el propietari del mas, responsable de l’economia de la casa, que no és únicament la seva, sinó també la dels que hi treballen.

Ho trobo decisiu per entendre l’escriptor, aquest escriptor.

27 de juliol: “No tinc ganes de treballar. Passo la nit com puc”: és bo de no poder rendir de tant en tant, per poder tenir-ne més ganes després. És curiós que treballi al llit a voltes, per cert.