Comentaris a: Notes per a un diari – 30 d’abril 1966

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 27 May 2010 12:18:32 +0000

Totalment d’acord Joana. El Fuster és una bestiassa que no ens l’acabaríem mai. Amb un personatge com en Fuster n’hi hauria prou com per justificar una revolta que provoqués una Tercera Guerra Mundial. Em conformaria, però, en que la revolta servís perquè es produís una improbable Primera pau Mundial: tampoc cal que els renegats del seu país, els venuts irreprimibles, siguin exterminats, pobrets (segur que són millor pares de família que un servidor i tot). N’hi hauria prou amb que aprenguessin a llegir el mínim que cal fins el punt d’entendre les seves lucidíssimes observacions.

Sobre “El Quadern Gris”… a veure quan surt l’edició crítica d’en Narcís Garolera! L’estic esperant amb candeletes. Per cert, una abraçada molt cordial a aquell gran cavaller!

Per: Joana

Joana — Fri, 07 May 2010 16:59:50 +0000

No puc deixar de parlar del magnífic pròleg de Fuster, el meu estimat suecà universal al Quadern gris, concretament de la part on apunta la seua definició de Noucentisme i Modernisme. Respecte al primer ens diu que es basa fonamentalment en “la major dosi de treball normalitzador que hagi rebut el cos del país”. I respecte al Modernisme ironitza definint-lo com un “coctail manicomial de pretensions metafísiques, evanescències esteticistes i esclats xarons amb alguna gota de redemptorisme social, que horroritza Pla”.

I és que Fuster era genial!!!

Bona tarda a tots dos.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 28 Apr 2010 19:45:09 +0000

És evident que la interpretació que toca és la metereològica. No me’ls he llegit els dietaris, Ramon, però no me’n falten pas ganes.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 28 Apr 2010 17:34:02 +0000

Ben trobada, Helena!
Trobo molt encertat el teu comentari sobre el “dia magnífic –o sigui horrible.” Tret de casos excepcionals, jo també ho crec. Però diria que aquí tenim una nota del Pla propietari, anguniejat per la pluja escassa i els camps apagats, mig morts. Si has llegit aquests dietaris, que trobo especialment atractius, em penso que ho ja ho has pogut constatar.
Com a responsable parcial d’aquestes “Notes vistes”, el que pretenem (una altra cosa és que ho arribem a aconseguir) és donar les dimensions de l’escriptor, i justament aquesta observació sobre el “dia magnífic” és fonamentalment meteorològica i, per tant, funcional, amb el pensament posat en el rendiment de l’agricultura que fa viure el mas.
També crec que al “Quadern gris” de Destino li falten blancs, marges…, que resulta una mica massa atapeït. Però, com dius, ja està bé.
I sobre la crítica, d’acord una altra vegada. Quan parla d’aquestes coses, Pla, a la seva manera, sempre fa gala de viure lluny del que s’anomena els cercles literaris.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 28 Apr 2010 16:43:56 +0000

Aquest “dia magnífic -o sigui horrible”, em recorda Thomas Bernhard. Un bon dia no esperona a produir, per això és un dia horrible per a Pla. És millor un ambient hostil, paradoxalment.

Respecte a “El quadern gris” “molt ben editat”, no hi sóc d’acord, massa poc espai blanc que deixi respirar el text. Encara que Pla avorria els llibres de luxe, crec recordar.

Això que llegeix poca crítica és perfectament normal i recomanable, fins per a un crític.