Comentaris a: Cartes als editors (I)

Per: Joana

Joana — Thu, 24 Jun 2010 15:02:21 +0000

Llegir l’entrada acompanyada de tots els vostres comentaris resulta molt enriquidor fins i tot quan entre ells trobes un autèntic ball de màscares en què el lector s’ha d’arriscar a reinterpretar i captar allò més significatiu com és el cas de la militancia en un grup d’extrema esquerra que esmenta Florenci.

La naturalitat de Pla en les formules de salutació és una prova més que demostra l’agilitat i precisió de domini i solvència en el tractament del llenguatge epistolar.

Respecte al títol del blog era una questió que sempre m’havia plantejat, no ho tenia clar. Em trobava més perduda que un pelegrí que viatja sense destí, però finalment, algun dia, com jo hui, aconsegueix fer una etapa en el camí, gracies a la bruixola immantada d’algun que altre company.

Moltes gràcies a tots. Llegir amb vosaltres suposa tenir una mica més de llum, tot sembla més clar.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sun, 20 Jun 2010 15:29:08 +0000

Sobre la “paret de figures, immensa”, jo l’entenc simplement com un gran retaule que, pel que sembla, ni el mateix Pla preveia quines dimensions arribaria a tenir, i en el qual se succeirien tots aquests retrats, de gruix i llunyania variable… Jo ho entenc així, però evidentment la interpretació no és tancada.

A l’explicació del títol del blog, “Quadern de notes vistes”, encara s’hi pot afegir un altre matís o explicació, més banal i directa: tots els textos ja són o podrien haver estat “vistos” (llegits), en la mesura que –amb alguna excepció, com les cartes, a Cruzet, a Pere– tot o gairebé tot el que reproduïm figura a l’Obra completa o pot haver estat llegit prèviament.

Per: Jordi Palou

Jordi Palou — Sun, 20 Jun 2010 11:06:54 +0000

Responc l’última pregunta que fa l’Helena. Efectivament, el nom “Quadern de notes vistes” d’aquest blog és una amalgama de diferents títols planians: el Quadern gris, d’una banda; les “notes” tan presents en alguns volums de l’OC (Notes per a Sílvia, Notes disperses, Notes del capvesprol…) i aquest “vistes” de la sèrie “Coses vistes”, que Pla va publicar a l’Editorial Selecta de Cruzet a partir del 1949, títol que ja havia usat en alguns primers llibres publicats als anys vint. Podríem dir que Pla veia les coses i n’escrivia notes, i nosaltres aquí veiem o reveiem les notes que Pla escrivia.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 19 Jun 2010 15:20:02 +0000

Quan diu, sobre “El quadern gris”, que “El llibre serà una paret amb figures, immensa” em fa pensar en dues opcions: per exemple es refereix a les figures com a ombres, ànimes metafòriques dels personatges en una paret també metafòrica, la del llibre. O simplement que en aquesta paret sòlida de vivències hi projectarà allò figurat o artístic. De fet les dues opcions s’interrelacionen.

Per altra banda, el que explica aquí Pla ho haurien de llegir molts que el titllen del que no era pas.

Per cert, aquesta quarta sèrie de les “Coses vistes” és la que inspira el títol d’aquest segon bloc?

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Fri, 18 Jun 2010 09:42:42 +0000

Dues coses que trobo importants d’aquestes cartes. La primera ja es podia comprovar en les que enviava a Carles Riba, i és la naturalitat en les fórmules de salutació i comiat: “”amic”, “estimat amic”, “adéu” o “adéu siau”, “records”, etc. Tot directe i sense embuts com en la llengua parlada.

L’altra: la constatació que Pla no és un simple creador, un artista preciosista, però tampoc un “intel·lectual compromès” en el ridícul sentit de cenacles i penyes artístiques; em sembla que això és prou clar en el paper actiu que pren amb Destino: “Us veig una mica perplexos i aturats. Luján m’ha fet dir que escrigui collonades.” — “Crec, per tant, que s’ha d’atacar, que s’han d’aprofitar totes les ocasions per atacar, encara que de vegades es perdi algun article. ”

Ah, i això que constata en Florenci, la informació sobre El quadern gris, ja tan avançat, malgrat que no exactament com va ser, perquè aquí preveu que comprengui moltes coses que no hi van entrar.

Època complicadíssima, realment, però potser la dificultat fa afinar l’enginy, i els resultats són millors que quan no hi ha res a combatre.

Dit tot això, no enyoro pas aquells anys negres, negríssims.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 18 Jun 2010 06:22:50 +0000

Època complicada. Sensació de clandestinitat, d’ambient hostil i societat narcotitzada. La bomba d’El Quadern Gris que ja anava creixent, en l’ombra, en aquella data tan antiga. També s’ensuma un turisme incipient. Quina por…

Els temps foscos poden tornar en qualsevol moment, que la ignorància desgavella en un tres i no res el que la raó basteix a força de segles. De fet, hi ha llocs de parla catalana on la foscor ja està instal·lada, enquistada, i s’accepta com el més normal (no per molts, afortunadament, però com la passen, pobrets). Dius qualsevol cosa mínimament assenyada i ja et prenen per militant d’un grup terrorista d’extrema esquerra. D’aquí a dictar que pensar sigui delicte només hi ha un pas.